El passat dijous el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar les mesures que eviten el tall de subministres que ja va aprovar l’any passat i que el TC va tombar considerant-lo inconstitucional.
Sempre és una bona notícia que els poders públics s’ocupin de les problemàtiques de les persones més desafavorides, sobretot en aquest aspecte, quan la problemàtica afecta a tantes persones en una societat considerada opulenta, com la nostra.
Però, anem més enllà en el Decret i analitzem es requisits que incorpora per a que les persones s’hi puguin acollir:
se’n podran beneficiar les famílies que presentin, durant els quinze dies posteriors a rebre la notificació d’interrupció de la companyia subministradora, un informe dels serveis socials que acrediti la seva situació de vulnerabilitat econòmica. El nou text de estableix que els criteris que defineixen les persones en situació de vulnerabilitat econòmica són els següents:
– Que el total dels ingressos d’una llar no superi en 1,5 vegades l’indicador de renda de suficiència. A aquesta xifra cal afegir-hi un 30% per cada membre de la unitat a partir del tercer, i s’estableixen altres criteris de ponderació, com l’existència de persones en situació de dependència o majors de 65 anys.
– Que s’acrediti que no es pot reduir la despesa en aquests subministraments perquè ja s’han aplicat totes les mesures amb aquesta finalitat.
– Que s’acrediti que les tarifes contractades responen a les modalitats de tarifes socials existents (Bo social per electricitat i TUR per gas)
Les llars que es beneficiïn d’aquesta mesura podran ajornar el pagament del deute que s’acumuli amb les companyies subministradores en les condicions que acordin. En aquest sentit, el Codi de Consum també incorpora la creació d’un Fons d’atenció solidària de subministraments bàsics, que es nodrirà d’aportacions de les administracions públiques i del sector privat, per fer front a apagament del deute de les llars que no puguin complir amb el pagament ajornat.
Anem a pams.
“Que el total dels ingressos d’una llar no superi en 1,5 vegades l’indicador de renda de suficiència. A aquesta xifra cal afegir-hi un 30% per cada membre de la unitat a partir del tercer”
Això vol dir que les llars amb dos persones no poden superar 1,5 vegades l’IRSC (ja vam parlar d’aquest indicador aquí). Normalment, aquest indicador es calcula en base a 14 pagues anuals. Si fem el càlcul a 12 pagues, veiem que una llar de dos membres, com a molt, pot ingressar 995, 97€/mes. És a dir, menys de 500€ per cap. Una renda molt baixa. En base a 1,5*IRSC, els llindars quedarien així, segons el nombre de membres de la llar:
| 2 membres | 995,97€ |
| 3 membres | 1294,76€ |
| 4 membres | 1683,19€ |
| 5 membres | 2188,15€ |
| 6 membres | 2844,59€ |
La desigualtat territorial pel que fa als preus dels lloguers, per exemple, fa que les situacions esdevinguin força desiguals en funció del lloc on es viu. També l’esforç energètic per escalfar les llars és molt diferent en funció de la regió geogràfica.
“Que s’acrediti que no es pot reduir la despesa en aquests subministraments perquè ja s’han aplicat totes les mesures amb aquesta finalitat.”
Aquest requisit no sabem ben bé com s’operativitzarà ni qui decidirà si la llar ha efectuat tot allò possible per reduir la despesa. Caldrà veure com es materialitza i qui arbitra per poder tenir una opinió fonamentada.
“Que s’acrediti que les tarifes contractades responen a les modalitats de tarifes socials existents (Bo social per electricitat i TUR per gas)”
Aquest requisit és el que més ens ha fet encendre les alertes. Aquest és el requisit que farà que la mesura s’apliqui a molt poques persones i tingui un impacte reduït en la lluita contra la pobresa energètica.
Primer de tot crida l’atenció que es necessiti estar en una determinada tarifa per beneficiar-se de la mesura. Però entrem més a fons. El Bo Social en electricitat és una tarifa social, però no així la TUR. L’equivalent a la TUR és la tarifa PVPC, no pas el Bo Social. El Bo Social no té equivalent al gas. L’única explicació és la reducció del nombre de persones que es podran beneficiar del Decret en el cas de l’electricitat.
Qui es pot beneficiar del bo social i qui s’en beneficia efectivament? Al bo social s’hi poden acollir els següents perfils:
- Llars monoparentals o nombroses
- Llars amb tots els membres a l’atur
- Majors de 60 anys que cobren pensions mínimes.
Com veiem, tot són perfils de llars amb una vulnerabilitat molt elevada. Articular polítiques tant focalitzades en col·lectius d’extrema vulnerabilitat deixa fora moltes persones que requeririen d’ajut i no ataca l’arrel del problema sinó que es queden en un pla merament assistencialista que no qüestiona ni ataca els factors que generen la problemàtica.
Mirem ara quanta gent es beneficia del bo social. Una de les crítiques que es va fer de l’anterior Decret és la manca de comunicació que se’n va fer, portant a moltes llars a no beneficiar-se’n. Aquest any el Decret va acompanyat d’una campanya de comunicació que ha de garantir que les persones que poden acollir-s’hi, se n’assabentin.
Ara bé, el problema rau, sobretot, en el bo social. Mirem quanta gent se’n beneficia dels possibles. Actualment a l’estat hi ha 2,5 milions de beneficiaris del bo social. Però quants podrien ser? Si mirem les xifres oficials veiem que hi ha uns 4,5 milions de pensionistes amb pensions mínimes, també veiem, segons l’EPA, que la mitjana de llars amb tots els membres a l’atur dels 3 trimestres de 2014 és de 745.860. llars, les famílies nombroses i monoparentals sumen una quantitat important, segons el Cens de 2011, 1.633.882 monoparentals i 573.532 nombroses.
Si sumem (contant que cada 2 pensionistes fan una llar), apareix que hi ha, aproximadament, unes 5.203.274 llars que podrien acollir-se al bo social, però només n’hi ha 2,5 milions, un 48% dels possibles. Aquests recomptes són baixos, per tant, parlem de xifres “com a mínim”.
Sent que ser beneficiaris del bo social és un requisit, veiem que el problema de comunicació és ja en aquesta tarifa social. Més de la meitat de possibles beneficiaris del bo social no ho són per manca de coneixement o dificultat de tramitació.
Sembla clar, doncs, que malgrat la satisfacció que genera veure que els nostres dirigents treballin per minimitzar la pobresa energètica, el requisit de disposar de Bo Social és una trava molt important per milers de llars catalanes que no podran acollir-se a la mesura.
En un projecte com el nostre, doncs, caldrà maximitzar els esforços perquè totes aquelles llars que es poden acollir al bo social, ho facin.
Però atenció, què passa amb les llars vulnerables que no es poden acollir al bo social? A casa nostra la precarietat s’ha instal·lat de forma molt persistent i no sembla que hagi de marxar. Parlem del fenomen dels treballadors pobres: a casa nostra hi ha un 12,3% de treballadors que són pobres. Aquestes persones no entren dintre dels paràmetres per acollir-se al Bo Social, per tant, quedaran desemparats pel Decret. La condició de disposar del Bo Social és massa restringida pel nivell de pobresa i precarietat tant acusat que hi ha a la nostra societat.
Per acabar, cal comentar que aquest decret només permet ajornar el pagament del deute de les famílies. No es qüestiona si aquest és un deute legítim o just ni tampoc es lluita contra la pobresa energètica ni les seves causes. Només s’ajorna el problema i genera que famílies amb pocs recursos contreguin deutes amb les companyies elèctriques.
Les empreses energètiques no perdran ni un euro amb aquesta mesura, és més, la creació del fons els garanteix el cobrament malgrat siguin uns agents amb responsabilitat sobre la problemàtica de la pobresa energètica.
Vols comentar alguna cosa o aportar-ne? Comenta l’article!
