Efectes indirectes de la pobresa energètica

Les conseqüències indirectes de la pobresa energètica, segons el text de Geddes et alt. són aquells no relacionades directament amb la salut, tot i que els seus impactes socials són també molt importants i afecten directament a la igualtat d’oportunitats de les persones i el seu desenvolupament en societat.

Evans (2001) relaciona les males condicions dels habitatges, entre altres, la temperatura, amb malalties psicològiques i una mancança de concentració i motivació en els infants. Per la seva banda Raw G, Aizlewood CE and Hamilton RM (2001) van realitzar millores tèrmiques en cases amb baixos ingressos i conclouen que va millorar la funció social i el benestar social i psicològic dels habitants de les llars.

L’eficiència energètica, la seva manca, té impactes socials en les persones més vulnerables, ja que mantenir el confort tèrmic a la llar els comporta un cost d’oportunitat. En angles existeix el lema “heating or eating” per fer referència a la disjuntiva de moltes llars de destinar recursos a escalfar la llar o a menjar. Tot i que la disjuntiva no sigui tant extrema, sí que te impactes en l’estructura de la despesa de les llars pobres, ja que han de decidir si encendre la calefacció o realitzar altres despeses, afectant a la nutrició dels infants i els problemes derivats (obesitat o malnutrició).

L’estudi de Green G and Gilbertson J (2008) entrevista a persones vulnerables que han millorat la seva eficiència energètica a la llar. Un 10% afirmen que poden comprar menjar de major qualitat i tenir una millor alimentació amb l’estalvi econòmic derivat de la millor eficiència. Un 20% afirmen que destinen més temps a cuinar, ja que les cuines no eren un lloc confortable on estar a causa del fred. Això millor la qualitat nutricional de tots els membres de la llar.

En aquesta línia, Bhattacharya et alt (2003) van estudiar l’impacte de períodes de fred en els pressupostos i la nutrició d’un grup de famílies pobres americanes. Van trobar que les llars pobres redueixen la despesa en alimentació en la mateixa mesura en la que augmenta la despesa energètica a l’hivern. A més, tant els adults com els infants pobres ingerien unes 200Kcal al dia menys durant els mesos d’hivern. Les famílies riques, per contra, augmenten la ingesta calòrica a l’hivern.

Altres conseqüències contrastades de la pobresa energètica són la major probabilitat de caure a casa entre la gent gran que viu en llars fredes (Department of Health , 2007). També hi ha conseqüències en l’àmbit relacional, sobretot entre la gent gran, ja que el cost d’oportunitat citat anteriorment els impedeix fer altres coses relacionades amb la vida social que impliqui una despesa. A més, també es tornen reticents a convidar persones a casa, ja que és una llar freda i incomoda (Department of Trade and Industry, 2001).

A l’altra mà, hi ha estudis que s’han centrat en els beneficis de viure en llars confortables a nivell tèrmic, també els de lluitar contra la pobresa energètica. Un primer benefici evident és la menor emissió de gasos d’efecte hivernacle en llars més eficients, ja que les necessitats energètiques són menors. Barnes M, Butt S, and Tomaszewski W (2008) afirmen que els infants en llars càlides tenen menys probabilitats de faltar a l’escola, millorant el seu rendiment escolar.

A més, les llars que pateixen pobresa energètica també pateixen altres problemàtiques socials. S’ha trobat relació entre la pobresa energètica i llars amb espais inadequats per l’educació dels infants (poc silenci, sense espai per treballar). Tant aquesta factos com un major absentisme escolar degut a problemes derivats de viure en llars fredes i humides, afecten a l’escolarització i els resultats acadèmics dels infants. Això determina en gran mesura les oportunitats laborals i vitals de les que disposaran en la seva vida adulta. També és rellevant contemplar aquests impactes en l’absentisme laboral dels adults i la qualitat de vida futura d’uns infants amb problemes respiratoris arrel de la pobresa energètica.

La lluita contra la pobresa energètica, a més i com afirmen Porritt J et alt (2009), entre altres, pot comportar interessants oportunitats per al desenvolupament local via la creació de llocs de treball en la indústria de la rehabilitació, la formació, explorar vies alternatives de consum i producció energètica a nivell local, entre altres.

Referències

Totes les referències següents han estat extretes de:

Geddes I et alt. (2011)"Els impactes sobre la salut de fred Habitatge i Pobresa Energètica". Equip de Revisió de la marmota. Amics de la Terra Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord

– Barnes M, Butt S, Tomaszewski i W (2008) La dinàmica de la mala habitatge: L'impacte de la mala habitatge en les condicions de vida dels nens. Londres: Centre Nacional per a la Investigació Social

– Barnett AG, Dobson AJ, P McElduff, Alomaa V, Sense Kuulasmaa K i S (2005) els períodes freds i esdeveniments coronaris: una anàlisi de les poblacions a tot el món. Revista d'Epidemiologia i Comunitat salut, 59, pp.551-557.

– Bhattacharya J, T DeLeire, Haider S i J Currie (2003) Escalfar o menjar? El temps fred de xoc i la nutrició en les famílies nord-americanes pobres. American Journal of Public Health, 93(7), pp.1149-1154.

– Associació Mèdica Britànica (2003) L'habitatge i la salut: construir per al futur. British Medical Association.

– Collins KJ (1986) Temperatures interiors baixos i morbiditat en la gent gran. envelliment edat, 15(4), pp.212-220.

– Departament de Salut (2007) la calor de la Salut i l'hivern: la reducció de les desigualtats en salut.

– Departament de Comerç i Indústria (2001) L'estratègia de la pobresa de combustible Regne Unit. Londres: DTI.

– Evans G, Saltzman H i J Cooperman (2001) qualitat de l'habitatge i la salut socioemocional dels infants. Environmental Behaviour, 33(3), pp.389–399.

– Gilbertson J, Stevens M, Stiell B i N Thorogood (2006) La llar és on hi ha el cor:concedir perspectiva dels receptors d'esquema d'eficiència energètica de la llar d'Anglaterra (front calenta). Ciències Socials i medicina, 63(4), pp.946-956.

– Verd G i J Gilbertson (2008) front càlid: una millor salut: Avaluació de l'impacte sanitari del règim front càlid. Sheffield: Universitat de Sheffield Hallam, Centre per a la Investigació Social i Econòmica regional.

– Lloyd EL, McCormack C, McKeever M,i Syme M (2008) L'efecte de la millora de la qualitat tèrmica de l'habitatge en fred sobre la pressió arterial i la salut general: una nota d'investigació. Revista d'Epidemiologia i Salut Comunitària, 62, pp.793-797.

– raw G, Aizlewood CE i Hamilton RM (2001) La construcció de la salut i la seguretat de la regulació. Watford, UK: Building Research Establishment i el Departament de Medi Ambient, Transport i Regions.

– Rudge J i R Gilchrist (2005) L'excés de morbiditat hivern entre la gent gran en situació de risc de les llars freds: un estudi basat en la població en un barri de Londres. Journal of Public Health, 27(4), pp.353-358.

– Somerville M, Mackenzie I, Owen P i D Milers (2000) L'habitatge i la salut: no instal·lar la calefacció a casa a millorar la salut dels nens amb asma? La Societat de Salut Pública, 114(6), pp.434-439.