[1]

Més enllà de la conseqüència més extrema de la pobresa energètica, aquesta té impactes en les condicions i la qualitat de vida de les persones. L’Organització Mundial de la Salut recomana mantenir la temperatura de la llar per sobre dels 18º. Tot i això, hi ha uns llindars crítics definits en termes mèdics per Raw G, et alt (2001) a partir dels quals la salut de les persones està en perill, aquests llindars -que mai s’haurien de sobrepassar- ens indiquen que:

– Viure en temperatures inferiors a 16ºC a la llar pot comportar problemes respiratoris

– Viure en una casa per sota de 12ºC pot comportar problemes cardiovasculars

– Viure per sota els 6ºC de form perllongada, pot comportar hipotèrmia

Veiem amb més detall un recull breu de bibliografia anglosaxona –és a Anglaterra, Irlanda i Nova Zelaanda on més s’ha estudiat el fenomen de la pobresa energètica- que ha estudiat els efectes de la pobresa energètica en la salut de les persones.

 

Problemes circulatoris

Viure en llars amb temperatures baixes afecta al sistema circulartori de les persones i, per tant, pot ser causa de malalties cardiovasculars que, en darrera instància, poden causa la mort. Collins et alt (1986) conclouen que pr sota dels 12ºC la pressió arterial augmenta de forma significativa i, per tant, agreuja problemes cardíacs. Els autors també conclouen que això, combinat amb un augment de les infeccions respiratòries és una causa d’augment de la mortalitat a l’hivern. Les baixes temperatures també augmenten la viscositat de la sang, augmentant els problemes de trombosis.

Barnett et alt. (2005) conclouen que els esdeveniments fatals (problemes de salut que causen mort, com els infarts o d’altres relacionats amb la circulació) es donen més en períodes freds que no pas càlids. Per tant, el fred té una relació directa amb els esdeveniments fatals. Per la seva banda Lloyd (2008) van trobar resultats significatius entre la millora del confort tèrmic a les llars i la millora de les enfermetats circulatòries.

La mala adequació tèrmica de les llars també té efectes per un excés de temperatura. Les ondades de calor també causen mortalitat i reben molta atenció mediàtica, però les xifres apunten que la mortalitat per cops de calor és molt inferior que la mortalitat relacionada amb un excés de fred (Geddes et alt. 2011).

Problemes respiratoris

De forma clara, tots relacionem el fred amb un augment de les malalties relacionades amb les vies respiratòries, constipats, bronquitis, infeccions, entre altres. Això es deu a que l’aire fred afecta als mecanismes protectors de les vies respiratòries.

Rudge J and Gilchrist R (2007) afirmen la relació directa entre la pobresa energètica i l’augment de visites al metge de les persones adultes, com també d’infants i un augment dels símptomes en malalties respiratòries en aquest darrer grup.

Les llars humides i fredes faciliten l’emergència de fongs a les llars, cosa que impacta directament en la resistència a les infeccions respiratòries i en la possibilitat de patir malalties respiratòries durant l’hivern (Departament of Health, 2007). Relacionat amb les llars humides i fredes que faciliten l’aparició de fongs, Barnes, Butt & Tomaszewski (2008) afirmen que els infants que viuen en llars fredes i humides tenen 2 vegades més probabilitats de patir problemes respiratoris i de pit tals com asma i bronquitis.

És rellevant recollir l’afirmació que fan Somerville M, Mackenzie I, Owen P and Miles D (2000) de que viure en llars amb sistemes adequats de calefacció i en bones condicions climàtiques redueix un 80% l’absentisme escolar en infants amb asma.

 

Salut mental

La pobresa energètica i les condicions d’ahitabilitat també impacten en la salut mental. Shelter (2006) diu que els infants que viuen en cases en males condicions, també climàtiques, són més propensos a patir problemes mentals com ansietat i depressió, de contraure meningitis, tenir problemes respiratoris, retards en el creixement i en el desenvolupament cognitiu. L’estudi de Shelter, però, parla de males condicions d’habitabilitat i , per tant, de problemàtiques no estrictament relacionades amb la pobresa energètica, però si amb la pobresa.

Per la seva banda, Green G and Gilbertson J (2008) mostren com a mesura que la temperatura de les habitacions puja (ells parlen de les habitacions on es dorm), els seus ocupants tenen més opcions d’evitar la depressió. Les persones amb habitacions a 21ºC tenen un 50% menys de probabilitats de patir depressió o ansietat que aquelles amb habitacions a 15ºC.

Continuant amb aquesta línia, Barnes M, Butt S, and Tomaszewski W (2008), comparen resultats d’una mostra de joves que viuen en llars fredes i una de joves en llars càlides. Troben que el 28% dels joves en llars fredes tenen risc de patir quatre o més símptomes de malaltia mental, pel 4% de joves en cases càlides. El 10% dels infants que viuen en llars fredes se senten infeliços, pel 2% dels infants en llars càlides.

Altres problemàtiques directes

Algunes malalties i símptomes s’agreugen amb el fred i amb el fet de viure en llars amb males condicions tèrmiques. Rudge J and Gilchrist R (2005) afirmen que la diabetis, algunes ulceres, osteoporosis, mal de genoll i el trencament de maluc estan relacionats amb l’hivern i el fred. També s’hi associa una baixada del metabolisme quan les condicions de fred són cròniques i una pitjor recuperació després d’intervencions hospitalàries (British Medical Association, 2003).

Gilbertson et alt (2005) van dur a terme entrevistes semiestructurades amb 49 llars que havien rebut millores tèrmiques a la llar. D’aquests, 2/3 afirmaven major confort, un 20% que havia patit menys malalties durant l’hivern, un 24,5% manifestaven sentir-se més relaxats i contents, un 55,1% se sentien millor i un 26,5% estaven de més bon humor. A més, un 24,5% manifestava que li havien millorat els símptomes de malalties cròniques com d’artritis.

 

Referències

Totes les referències següents han estat extretes de:

 

Geddes I et alt. (2011)“The health impacts of Cold Housing and Fuel Poverty”. Marmot Review Team. Friends of the Earth England, Wales and Northern Ireland

– Barnes M, Butt S, and Tomaszewski W (2008) The Dynamics of Bad Housing: The Impact of Bad Housing on the Living Standards of Children. London: National Centre for Social Research

– Barnett AG, Dobson AJ, McElduff P, Alomaa V, Kuulasmaa K and Sans S (2005) Cold periods and coronary events: an analysis of populations worldwide. Journal of Epidemiology and Community Health, 59, pp.551–557.

– Bhattacharya J, DeLeire T, Haider S and Currie J (2003) Heat or Eat? Cold Weather Shock and Nutrition in Poor American Families. American Journal of Public Health, 93(7), pp.1149–1154.

– British Medical Association (2003) Housing and health: building for the future. British Medical Association.

– Collins KJ (1986) Low indoor temperaturas and morbidity in the elderly. Age Aging, 15(4), pp.212–220.

– Department of Health (2007) Health and winter warmth: reducing health inequalities.

– Department of Trade and Industry (2001) The UK Fuel Poverty Strategy. London: DTI.

– Evans G, Saltzman H and Cooperman J (2001) Housing quality and children’s socioemotional health. Environmental Behaviour, 33(3), pp.389–399.

– Gilbertson J, Stevens M, Stiell B and Thorogood N (2006) Home is where the hearth is:grant recipients’ views of England’s home energy efficiency scheme (Warm Front). Social Science and Medicine, 63(4), pp.946–956.

– Green G and Gilbertson J (2008) Warm front: better health: Health impact evaluation of the warm front scheme. Sheffield: Sheffield Hallam University, Centre for Regional Social and Economic Research.

– Lloyd EL, McCormack C, McKeever M,and Syme M (2008) The effect of improving the thermal quality of cold housing on blood pressure and general health: a research note. Journal of Epidemiology and Community Health, 62, pp.793–797.

– Raw G, Aizlewood CE and Hamilton RM (2001) Building regulation health and safety. Watford, UK: Building Research Establishment and Department for the Environment, Transport and the Regions.

– Rudge J and Gilchrist R (2005) Excess Winter morbidity among older people at risk of cold homes: a population-based study in a London borough. Journal of Public Health, 27(4), pp.353–358.

– Somerville M, Mackenzie I, Owen P and Miles D (2000) Housing and health: does installing heating in their homes improve the health of children with asthma? The Society of Public Health, 114(6), pp.434–439.

 

[1] http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/04/09/pobresa-energetica-incendis-bombers/ (consulta 10/06/2014)