A finals de març d’aquest any, el diari el País publicava aquestes recull de dades sobre pobresa energètic a l’estat espanyol.
Anem per parts i veiem què ens diuen les gràfiques:
Aquesta primera gràfica ens aporta informació molt visual i fàcil d’entendre. Per un costat, la línia groga ens informa de l’evolució dels ingressos de les llars espanyoles. Veiem com a partir de 2007, els ingressos pugen però amb menys intensitat. A partir de 2008 podem observar com, en ple esclat de la crisi, els ingressos de les llars espanyoles comencen a davallar de forma molt significativa.
Al seu torn, la línia verda presenta una tendència i evolució clarament oposada. La línia ens parla de la despesa de les llars en energia. A partir de 2007, la despesa de les llars es dispara en molta major proporció que no pas davallen els ingressos. Això indica clarament que els costos de l’energia, lluny de mantenir-se, pugen en plena crisi econòmica.
Aquesta gràfica també ens aporta una informació molt valuosa. Ens indica de forma molt clara quina és la proporció d’ingressos que les llars han de destinar a pagar l’energia. Veiem com fins el 2007, la tendència és decreixent: relacionat amb la tendència creixent dels ingressos de les llars que hem pogut observar en la gràfica anterior. A partir de 2007, la proporció de llars que destinen un 5% o més a pagar l’energia puja de forma evident. Podem identificar augments de quasi el 100% en tots els grups. La pobresa energètica, doncs, ha augmentat un 100% entre 2007 i 2012.
Breu anàlisi
Veiem que la relació entre augment de la pobresa energètica i ingressos de les llars més preu de l’energia és molt estreta. Les tendències que mostren les dues gràfiques presenten unes tendències clarament identificables.
La pobresa energètica té diverses causes. Una la trobem en el mal aïllament de les llars i els seus equips tèrmics, molts cops insuficients i molt poc eficients. Ara bé, quan analitzem un període de temps tant curt com 5 anys, on podem presumir que la majoria de la població no s’ha canviat de casa –és a dir, la majoria dels que a 2007 vivien en una casa, encara hi vivien a 2012- i que les condicions d’habitabilitat són pràcticament les mateixes, hem de desestimar les condicions d’aïllament i d’equipament tèrmic com a factor explicatiu, almenys principal, de l’augment tant marcat que observem. Tampoc hi ha canvis climàtics prou significatius com per explicar aquest augment del 100% de les persones que pateixen pobresa energètica.
Els factors socials i polítics són, doncs, factors elementals per entendre l’increment de la pobresa energètica i on cal cercar les claus estructurals per acabar amb aquesta problemàtica.
