La pobresa energètica guarda estreta relació amb la pobresa i l’exclusió social, però si la reduïm a això, ens perdem 2/3 de la problemàtica i de les possibles solucions. Quines implicacions tenen les declaracions del Ministre?
El Ministre Soria va fer aquestes declaracions “La pobreza energética no es distinta de la pobreza general y lo que hay que hacer es crear empleo” que les podem veure en aquesta notícia.
No són declaracions errònies però sí que són incomplertes. En diversos articles d’aquest blog, com aquest i aquest, hem posat de relleu que les causes principals de la pobresa energètica són tres:
- Causes socials derivades de les situacions d’exclusió social i, en definitiva, manca d’ingressos de les llars.
- La deficient situació del parc d’habitatges en termes d’aïllament tèrmic i salubritat
- Els elevadíssims preus de l’energia i la desprotecció dels consumidors.
Les declaracions del Ministre només fan referència a la primera d’aquestes causes, eliminant gran part de les possibles solucions de la problemàtica. Ja hem dit que són declaracions incomplertes i no errònies, però ens indiquen quines són les intencions del govern en aquesta matèria.
El Ministre ja ens ha dit quina serà la política del govern en aquesta matèria: cap. Més enllà de les actuals mesures, no farà res més. Si no es fa un bon diagnòstic, no es poden articular bones solucions. Si només s’identifica una part del problema, només s’actua en un ventall constret de solucions.
Quines implicacions tenen aquestes declaracions, a més? El canvi de paradigma que vam patir arrel dels anys 80 i l’envestida del liberalisme, que va propiciar el pas del wellfare al workfare, ha modificat de forma rellevant les assumpcions de responsabilitat sobre les problemàtiques socials, i en especial del’atur. El paradigma de l’activació va substituir al del treball garantit en un context de creixent inestabilitat del mercat de treball. Els estats van deixar de protegir les situacions de manca de treball i es dediquen a capacitar les persones perquè siguin ells els qui s’ocupin. Actualment, les situacions d’atur ja no són un problema social, sinó individual. El discurs és que l’estat posa tots els recursos per l’activació, si això no acaba en una inserció, la culpa és de qui no ha aprofitat prou bé les seves oportunitats. Hi ha extensa literatura que reforça aquestes afirmacions.
Si entenem que l’única causa de la pobresa energètica és la manca de treball i seguint l’argumentari liberal sobre l’activació –evidentment, el que empra el partit del Ministre-, podem concloure que les situacions de pobresa energètica són culpa de qui les pateix, ja que no s’activen ni aprofiten les oportunitats que els brinda el sistema, més ara que els brots verds són omnipresents.
Ai las, ja sabem que això no és així. Sabem que hi ha més causes de pobresa energètica. Però mirem ràpidament quina és la possible assumpció de responsabilitats per aquestes altres causes.
- La mala situació del parc d’habitatges: la regulació més recent sobre aïllament data de 2006. La primera del 1979. Sembla que són molt recents, o que arriben tard. Abans la construcció es feia de forma gens eficient i sense tenir en compte cap mena de criteri tèrmic ni energètic. Dóna la situació, a més, que les persones més desafavorides viuen en habitatges menys preparats, sovint promocions públiques fetes durant la dictadura. A més, però, els sistemes de control edificatiu durant la bombolla immobiliària també generen bastants dubtes. En aquest cas, doncs, de qui seria la responsabilitat de tenir un parc d’habitatges deficient? Qui hauria d’assumir responsabilitats per no regular a temps, per construir amb mals materials i sense pensar en els habitants de les llars?
- Preus alts de l’energia i desprotecció del consumidor: els preus de l’energia han pujat de forma espectacular en els darrers anys i la nova configuració del preu, lluny de beneficiar al consumidor, ha encarit el preu del kWh encara més. El terme fix també ha pujat moltíssim, cosa que evita que puguem reduir la factura consumint menys. A més, per tots és sabut que les empreses duen a terme pràctiques dubtoses i a voltes il·legals aprofitant la desconeixença dels consumidors. Tenim les portes giratòries i els escàndols de les condonacions de deute dels governs a les empreses elèctriques. Tenen o no, les empreses, responsabilitat? Ara bé, si acceptem que això també és una causa de pobresa energètica, qui hauria d’assumir responsabilitat? Quines mesures creieu que es durien a terme?
Les declaracions del Ministre són incomplertes, però no es deu a un descuit a la manca de temps que porta implícit el mitjà televisiu. Són incomplertes de forma intencionada, per poder traure’ s de sobre les responsabilitats i per evitar senyalar a les grans empreses energètiques.
