baixa

Un estudi sobre la pobresa energètica exculpa les companyies elèctriques i afirma que atribuir-les-hi responsabilitat es deu a un punt de vista poc acadèmic i relacionat amb plantejaments arcaics.

La consultora Mas Consulting va publicar un informe sobre pobresa energètica. En ell s’hi aporten informacions rellevants sobre els orígens del concepte i definició (com varem fer en aquest post), també sobre les conseqüències que té en la salut el patir pobresa energètica (com varem fe en aquest post i també en aquest). Aporta una mirada comparativa a nivell europeu dels diversos estats membres i del seu cos normatius definint el concepte de “client vulnerable”.

Finalment, l’estudi fa una proposta de 7 mesures per lluitar contra la pobresa energètica. De les 7, 3 les duem a terme des del Fuel Poverty Group i les altres 4 són de competència governamental i empresarial.

L’informe parla de la responsabilitat de l’estat i la responsabilitat de les empreses sobre la problemàtica de la pobresa energètica.

Pel que fa a la responsabilitat de l’estat l’informe afirma que aquest no pot permetre el desenvolupament de llars infraqualificades per oferir una resposta al benestar de les famílies. L’altra responsabilitat atribuïda a l’estat és la d’aplicar nombrosos impostos, taxes i peatges a la factura elèctrica.

Allò que més ens ha sobtat ha estat la part de la responsabilitat atribuïda a les empreses. L’informe diu:

 

“Las empresas energéticas aparecen periódicamente relacionadas como responsables de la pobreza energética. Esta acusación solo se puede explicar desde un punto de vista poco académico y más relacionado con planteamientos arcaicos donde la empresa es conceptualmente contraria a los intereses de los clientes, es decir, de los ciudadanos.

Para poder responsabilizar a las empresas de propiciar la pobreza energética, éstas deberían tener control de todas o al menos de una mayoría de estas causas. Sin embargo, no es el caso. Empezando por el más obvio, las empresas energéticas no tienen control sobre el clima. De la misma manera las empresas no tienen relación con el nivel de rentas de las familias. Otro factor es la calidad de las casas y su capacidad de aislamiento térmico. De nuevo resulta difícil establecer un control de esta variable por parte de las empresas energéticas.

Por último, está el precio de la energía. Esta condición es la comúnmente utilizada para tratar de buscar la responsabilidad de las empresas energéticas. Sin embargo, tampoco resulta tan fácil de establecer dicha causalidad. En primer lugar porque el bien que producen las empresas es indiferenciado, una commodity, y, en segundo porque, en el caso español, al encontrarnos con un sector regularizado, los precios finales de la energía se ven influenciados por factores ajenos a la misma, sean en forma de impuestos o bien en otros conceptos que encarecen el precio final terriblemente.”

Certament, les empreses energètiques no tenen control sobre el clima, ni sobre la construcció dels edificis. Caldria debatre si la mala qualitat de les edificacions durant la dictadura o la bombolla immobiliària és totalment atribuïble a l’estat, però és un altre debat.

Però el que no es pot dir, és que les grans empreses elèctriques no influeixen sobre el preu de l’electricitat.

Hi ha alguns factors que ens fan pensar que les empreses no són tant innocents com les volen fer aparèixer.

  1. Les matrius de les tres empreses que dominen en 70% del mercat elèctric espanyol compten amb societats que desenvolupen simultàniament les activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica. El sector elèctric, tot i ser un sector liberalitzat, és un oligopoli amb nombrosos casos de portes giratòries i regulat per garantir els seus beneficis. Els vincles entre les empreses energètiques i el poder polític són evidents, com també les regulacions favorables a aquestes empreses per garantir-ne els beneficis. Per exemple, en la nostra factura paguem perquè les plantes de cicle combinat estiguin disponibles per funcionar, independent de si entren en funcionament o no. En el sector energètic, la distinció entre poder polític i econòmic no és tant clara.politica-energia
  2. Els costos de producció de l’energia són desconeguts. Part dels peatges que hem de pagar els consumidors per sufragar el sistema elèctric es calculen sobre uns costos de producció definits per les energètiques: és el que s’anomenen costos reconeguts, que no és el mateix que costos reals. És a dir, són les empreses del sector les que diuen quants diners els devem. Sempre s’han negat a ser transparents i permetre una auditoria real del sector.
  3. Plana el dubte sobre si manipulen els preus a l’alça. Ja al 2013 es va suspendre la subhasta elèctrica per culpa de les sospites de manipulació dels preus. En aquella ocasió es va exculpar a les empreses. Ara, però, plana un altra acusació de manipulació dels preus, tot apagant les fonts d’energia més barates i fent que l’electricitat sigui produïda per les fonts més cares. Més info aquí. Però no només, hi ha elements de disseny del mercat elèctric que atorguen una gran poder de fixació de preus a les empreses, esdevenint un mercat disfuncional que beneficia clarament a les empreses. Trobareu informació aquí.
  4. L’energia és un sector d’interès general que no hauria de regir-se per les lleis del mercat. Les empreses energètiques han augmentat de forma enorme els beneficis econòmics en un període on la pobresa energètica s’ha fet cada cop més present. Aquests beneficis poc tenen a veure amb els impostos que s’afegeixen en les nostres factures, ja que aquests no van als balanços de les empreses, sinó de l’estat. No és casual que paguem la 3a energia més cara d’Europa i que les empreses espanyoles obtinguin el doble de marge de benefici que les empreses europees. On es paga l’energia més cara que a l’estat és precisament en dues illes, on els costos de producció i transport són molt més elevats. PRE001
  5. Per acabar amb un argument més ètic i estètic, plantegem que la gestió de les empreses energètiques cerca maximitzar els beneficis usant les empreses com mers productes. La producció energètica i la satisfacció dels consumidors és circumstancial, per això són capaces de fixar uns preus de mercat de l’energia elevadíssims per recuperar les inversions fetes en el mercat de les empreses-producte, en contra del benestar dels consumidors. La seva raó de ser és la de repartir dividends cada cop més grans entre els accionistes i dirigents. Aquesta notícia de compres, vendes, beneficis i milers de milions ens ha de fer reflexionar sobre quin és l’objectiu que motiva la presa de decisions de les empreses elèctriques. Les espanyoles són les energètiques pitjor valorades d’Europa, acumulen més d’un 70% d’insatisfacció i per 2n any consecutiu, de les 5 pitjors empreses, dos són elèctriques. Malgrat això, els seus beneficis no paren d’augmentar, així com les retribucions dels seus directius. Les lleis teòriques del mercat ens indiquen que amb tanta insatisfacció entre els clients, una empresa hauria de tancar. Com és, sinó amb privilegis, que les energètiques espanyoles trenquen les lleis més bàsiques del mercat?

Vistos els vincles evidents entre energètiques i poder polític, sembla ingenu afirmar que les empreses són irresponsables de la pobresa energètica, més quan adopten i retribueixen abastament els polítics que han legislat al seu favor. La configuració del mercat beneficia a aquestes empreses en detriment dels consumidors. També sembla clar que el seu comportament dista de ser el de les empreses exemplars que gestionen serveis d’interès general que impacten de forma tant clara en la vida i benestar de les persones; no són transparents ni permeten que altres les investiguin.

I encara més, pot un actor social de tal magnitud com les empreses energètiques -com n’hi ha d’altres- considerar-se irresponsable de la societat en la que opera? No es pot sostenir que les empreses només fan acció econòmica. Els seus impactes socials van molt més enllà dels seus balanços i de les economies dels seus treballadors. Com a actors socials de primer ordre tenen responsabilitats.

Estem d’acord en que, en aquest punt i amb la relació de poders existent, el que hem de fer és demanar que les empreses ens cedeixin una part de la seva Responsabilitat Social Corporativa, però és cert que no caldria pidolar si el mercat estigués regulat de forma diferent, més democràtica, transparent i posant a l’eix la satisfacció dels consumidors i no la defensa dels interessos d’accionistes i directius.

Podem reclamar alguna responsabilitat a les empreses vers la pobresa energètica?