Darrerament són diverses les notícies que afirmen que hi ha diversos municipis que “lluiten contra la pobresa energètica” mitjançant convenis amb Endesa. Un exemple és aquesta notícia, però no és l’única.
Si ens guiem pel titular, entendríem que, en aquest cas, Mollet, està duent a terme accions contra la pobresa energètica. Però és realment així? Podem afirmar que Mollet està duent a terme actuacions contra la pobresa energètica?
Si llegim la notícia, podrem observar els detalls de l’acord entre l’Ajuntament i Endesa, acord similar signat amb altres municipis
“ té com a objectiu evitar el tall de subministrament d’electricitat i gas a les famílies més desfavorides de la ciutat i oferir la possibilitat de pagament fraccionat per a les famílies que no tinguin ajuts municipals.”
Són aquestes actuacions lluita contra la pobresa energètica? De fet no, de fet és un tipus d’iniciativa que cerca minimitzar els efectes de la pobresa energètica. Són actuacions que, com el banc dels aliments, només minimitza els símptomes de la malaltia, però no actua contra la malaltia. En el nostre cas, és clar, la malaltia és la pobresa i, en concret, al pobresa energètica.
Evitar el tall de subministraments en aquelles llars que no poden pagar les factures i els hi paguen els Serveis Socials o permetre el pagament fraccionat a aquelles llars que no són usuàries dels Serveis Socials, no és cap mesura contra la pobresa energètica. Són mesures d’urgència que eviten les conseqüències més punyents de la problemàtica, tal i com ho fa el banc dels aliments.
Són mesures que permeten a les llars disposar de llum o aliments, però no són actuacions de lluita contra la pobresa. Són mesures d’urgència transitòries necessàries però han de significar només la punta de l’iceberg de les accions contra la pobresa energètica, o la pobresa.
Lluitar contra una problemàtica social (o una malaltia) implica disposar d’un correcte diagnòstic del qual es puguin derivar les accions pertinents que ataquin d’arrel la problemàtica. En el cas més general de la pobresa podem cercar diverses causes, però podem estar d’acord que l’atur, la precarietat laboral, l’elevat cost de la vida i/o els baixos salaris poden ser unes causes identificables i consensuables de la pobresa.
En el cas de la pobresa energètica, podem identificar diverses causes: unes que tenen a veure amb la mala construcció i aïllament dels habitatges i, les altres, de caire social que es veuen en la gràfica que il·lustra aquest article: augment importantíssim de la despesa de les llars en subministraments elèctrics i davallada dels ingressos de les llars.A més, podem estar d’acord en que les persones amb majors dificultats socials, acostumen a viure en cases amb pitjors sistemes d’aïllament i pitjors sistemes tèrmics.
Si podem estar mínimament d’acord en aquest diagnòstic, veiem que les accions que caldria dur a terme contra la pobresa energètica no són evitar els talls de subministrament o el pagament col·lectiu d’uns subministraments dels més cars d’Europa regits per u mercat opac que no podem auditar. Més aviat caldria dur a terme accions de racionalització del cost i millora del servei, acompanyades d’accions de caire social de lluita contra la pobresa i, per descomptat, de transparència en el sector.
Fora bona, doncs, una major rigurositat en les notícies i els titulars, ja que això crea la il·lusió de que realment s’estan fent coses contra la pobresa energètica quan no és així. Com a societat hem de demanar accions reals i efectives contra la pobresa energètica i no només intervencions que, tot i necessàries, no eviten el problema, sinó que només l’endarrereixen o en maquillen els efectes més cruents.
[…] aquestes factures. L’Ajuntament de Barcelona ha destinat més de 500.000€ a pagar factures. No s’acaba amb el problema, només s’escombra cap a sota l’estora amb diners de tots. Entre tots, garantim el cobrament de […]