Què t’aporta a nivell personal la tasca solidària que realitzes? Quines penses que són les principals contribucions del teu compromís social?
En primer lloc remarcar un dels aspectes més destacables de FPG és que el formem activistes de diferents professions, i des d’un inici s’han sumat la vessant tècnica representada per Ecoserveis amb la vessant social representada per ABD. Aquesta suma és molt productiva tant per nosaltres mateixos com pels usuaris amb qui treballem, el resultat és un resultat complert!
Personalment el que m’ha aportat Fuel Poverty és un apropament a la realitat que sabia que existia però no la quantificava ni la coneixia en persona.
FPG m’aporta un activisme social i la força per seguir lluitant per una societat menys desigual, m’aporta també creixement personal i a l’hora un aprenentatge tècnic-social molt gran.
Particularment el meu sector, el de la construcció, és un sector pervers que sovint es basa en l’especulació d’un dret bàsic com és l’habitatge, perpetuant ,i inclús, augmentant les desigualtats . Tot això entrava en conflicte dins del meu cap i ha sigut a través de FPG que li he donat un nou enfocament a la meva professió, i m’ha donat aquestes forces per anar canviant, amb esperit crític, certs aspectes dins i fora del sector.
Principalment les contribucions socials des de FPG podríem resumir-les en: acompanyar, assessorar i, sobretot, apoderar a l’usuari/a que ens consulta. Per desgràcia, sovint, ens trobem en situacions on aquesta funció queda aplaçada, ja queens trobem davant d’una situació extrema on l’assistència és l’única via. 
Si aconseguim el nostre principal objectiu: apoderament de l’usuari/a, estarem disminuint les possibilitats que aquesta família en casos futurs torni a trobar-se en una situació extrema, com pot ser el tall de subministraments o l’impagament d’una factura.
En aquest sentit les mesures del pagament de les factures són un pedaç si no van acompanyades d’un treball de prevenció, seguiment i acompanyament de l’usuari/a.
En conclusió, crec que el voluntariat hauria d’aportar eines pel canvi social però sovint ens trobem en que acabem assumint, també, una funció assistencial, i això no crec que sigui desitjable. Per una banda perquè no podem confiar que es cobreixi, només des del voluntariat, una necessitat bàsica i d’altra banda perquè no podem fer recaure aquesta responsabilitat sobre els voluntaris/es sinó sobre els professionals.
