El passat 3 i 4 de novembre es va celebrar a Sabadell el primer Congrés sobre pobresa energètica de Catalunya.
Durant els últims 8 anys en els indicadors socioeconòmics referents a les desigualtats i la qualitat de vida de la població han empitjorat com a resultat de la crisi econòmica iniciada el 2008. Un clar exemple seria la pobresa material severa, que ha passat d'un 2,3% a 2008 al 6,7% a 2015 (Idescat), o la taxa d'atur, que es troba en el 15,9% a Catalunya (EPA).
La crisi econòmica ha fet aflorar als condicionants estructurals que determinin els condiciones socials i econòmiques en què la població viu i ha fet augmentar desigualtats socials. Un dels clars exemples en què s'ha traduït aquest empitjorament de les condicions de vida és l'anomenada pobresa energètica.
Des de fa més d'un any a Catalunya disposa de la Llei 24/2015, una normativa impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular, que incrementa la protecció de les persones enfront dels talls de subministraments. Si bé des dels serveis d'atenció primària han ampliat programes i s'han adoptat nous protocols per evitar els talls, tant els ajuntaments com les entitats hem constatat la necessitat de reforçar les actuacions que ataquin les causes de la pobresa energètica: la mala qualitat dels habitatges, l'atur i els baixos ingressos de les unitats de convivència, la disminució de les prestacions socials, el desconeixement de la població a l'hora de gestionar els seus subministraments i l'elevat preu de l'energia.
Per tot això, a partir de l'experiència adquirida des de l'àmbit local, constatem que estem davant d'una situació d'urgència social generalitzada a tot el país, que ha de trobar una resposta sòlida i adequada; i arran de l'experiència adquirida des de l'àmbit local tant públic com de les entitats que treballen en el territori.
Així, demanem la màxima implicació de totes les administracions catalanes, les entitats i els col·lectius socials per actuar preventivament contra la pobresa energètica i reclamem el següent:
– Que l'Estat espanyol reguli la protecció dels consumidors vulnerables tal com li exigeixen les directives europees 2009/72 / CE són 2009/73 / CE relatives al mercat intern de l'electricitat i el gas respectivament.
– Que no suprimeixi normativa en favor de la lluita contra la pobresa energètica.
– Que la Generalitat continue amb els procediments pendents en la matèria, incloent mesures que agilitin els protocols d'actuació, establint convenis amb les companyies subministradores d'aplicació en tot el territori i assignant els recursos econòmics necessaris que estableix la normativa.
– Que les empreses subministradores es comprometin a garantir l'accés als subministraments bàsics de tota la població i es coresponsabilitzin en la lluita contra la pobresa energètica, d'acord amb el que estableix la Llei 24/2015.
– Que les institucions públiques dotin de recursos que facin possible una acció pública preventiva en l'àmbit de la pobresa energètica.
– Que s'elabori un diagnòstic real de la situació que permeti delimitar el perfil socioeconòmic de les persones afectades, millorar la qualitat de les dades primàries sobre pobresa energètica, i identificar més detalladament les relacions de causa-efecte de la pobresa energètica, a fi d'avançar en el diagnòstic de casos de pobresa energètica per part dels agents que treballen directament amb els usuaris.
– Que s'elabori una Estratègia Catalana de Pobresa Energètica que fixi uns objectius mínims a assolir i serveixi de guia per gestionar la pobresa energètica en tots els nivells d'intervenció (regions, municipis, tercer Sector) amb una base comuna.
– Que s'ofereixin eines i mecanismes de suport tècnic i assessorament a aquells agents socials que identifiquen i gestionen les situacions de pobresa energètica.
La pobresa energètica és una xacra social conseqüència del desenvolupament d'un model constructiu i energètic que només podrem eradicar si trobem solucions conjuntes.
