*imatge de portada de Juan Vida, pintor i dissenyador de Granada

Analitzem la pertinença d’usar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) en les mesures contra la pobresa energètica

L’evolució de l’IRSC i els preus de l’energia han portat dinàmiques molt diferents en els darrers anys

L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) és un valor econòmic que indica el llindar a partir del qual els ciutadans tenen accés a un seguit de prestacions socials. És a dir, les llars que ingressen igual o per sota d’aquest indicador, tenen dret a un seguit de prestacions i, les que ingressen per sobre, no.

La seva finalitat és la de valorar les situacions de necessitat. Segons la Llei que el regula, una situació de necessitat és “Als efectes del que estableix aquesta llei, s’entén per situació de necessitat qualsevol contingència que té lloc o apareix en el transcurs de la vida d’una persona i que li impedeix de fer front a les despeses essencials per al manteniment propi o per al manteniment de les persones que integren la unitat familiar o la unitat de convivència a la qual pertany” i una despesa essencial “s’entén per despeses essencials d’una persona, d’una unitat familiar o d’una unitat de convivència, les pròpies de la manutenció, les derivades de l’ús de la llar, les que faciliten la comunicació i el transport bàsics, i també totes les que són imprescindibles per a viure dignament.”

Aquest indicador es pot calcular de forma mensual, anual i adapta la seva quantia a les condicions de les llars: persones a càrrec, dependència, entre altres. Podeu obtenir més informació detallada del IRSC en la LLEI 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

La Generalitat es va comprometre a actualitzar la quantitat d’aquest indicador any a any, però des del 2010 està congelat. A l’estat espanyol es treballa amb l’IPREM, que és un indicador com el IRSC però més baix i, igualment, congelat des de 2010.

Quan es parla d’ajudes referents a la pobresa energètica també es fa referència a l’IRSC, ja que els subministraments energètics entren dintre la definició de les “despeses essencials”. Això vol dir que les persones que es podrien beneficiar dels ajuts relatius als subministraments energètics haurien d’ingressar igual o menys que l’IRSC, ja que estarien en una “situació de necessitat”.

Vegem, però, com evolucionen l’IRSC i els preus de l’energia en els darrers temps:

La congelació de l’IRSC ha fet que, degut a l’IPC, la quantitat hagi perdut valor, ni tat sols l’ha mantingut. És a dir, les persones que es consideren en “situació de necessitat” són més pobres ara que fa quatre anys. Les mesures encarades a garantir les despeses essencials s’orienten a un grup més petit de persones i més pobra.

Si observem, però, l’evolució de les tarifes energètiques, veiem que el seu increment no només ha estat positiu, sinó que en alguns casos sigui molt significatiu, sobretot en els trams de potència, que són aquells independents del consum que es faci. Això és, la reducció del consum o mesures d’eficiència tenen poc impacte en la factura.

La taula anterior, però, mostra el cost de l’energia sense impostos. Cal tenir en compte que des del 2010, l’IVA ha passat del 16% al 21% en el cas de l’energia, com també han pujat altres impostos relacionats amb l’energia. L’increment real de la factura, doncs, és superior al que s’indica a la taula.

A tall d’exemple, si observem la següent gràfica, extreta d’aquesta notícia, veiem que el cost anual de la factura de la llum ha pujat un 72,6% entre 2003 i 2013 o un 26,5% entre 2009 i 2013 (més que el doble de l’IPC). Cal tenir en compte que el tram fix de l’energia elèctrica va pujar un 62,83% entre 2013 i 2014, per tant, les dades de la gràfica, actualitzades, haurien de ser encara més altes.

En vista de les dades cal preguntar-se, doncs, si l’IRSC és una bona mesura llindar en el cas de les ajudes a la pobresa energètica. És evident que l’evolució del l’indicador i dels preus de l’energia han portat evolucions molt diverses, divergents fins i tot, en els darrers temps. Usar l’IRSC en la seva quantia actual com a mesura llindar per les ajudes contra la pobresa energètica implica que les ajudes es destinaran a un grup menor de persones (ja que les pensions i altres prestacions augmenten amb l’IPC o en una quantia menor, però s’actualitzen) i que, les receptores, són més pobres comparativament.

Moltes persones que ingressen rendes superiors al IRSC (recordem que és menor que el Salari Mínim) no entrarien en el grup de persones receptores d’ajudes contra la pobresa energètica tot i necessitar-ho.

Caldria, si cal usar una mesura llindar, que aquesta fos l’IRSC amb un corrector a l’alça que sigui proper, com a mínim, a l’augment percentual del tram fix de l’energia, ja que aquest es paga sigui quin sigui el consum, és a dir, independentment dels hàbits de consum o de l’estat de l’habitatge. Aquesta seria una mesura més equitativa i justa que garantiria que més llars es beneficiessin de les mesures contra la pobresa energètica. A més, al tractar-se d’una problemàtica d’accés a l’energia deguda a baixos ingresso i un augment espectacular dels preus, cal actualitzar els llindars i les quanties a la realitat dels preus de l’energia per la ciutadania. No fer-ho seria articular actuacions del tot desconnectades de la realitat quotidiana.