El Síndic de Greuges ha publicat recentment un informe sobre el Dret als Subminisraments Bàsics (electrictat, aigua i gas)
Podeu accedir a l’informe complert en el següent enllaç:
Informe del Síndic sobre el Dret als Subministraments Bàsics
L’informe inclou 64 conclusions, recomanacions i suggeriments sobre la problemàtica de la pobresa energètica, en recollim algunes. Moltes són repetides pels casos de gas i electricitat i, en molts casos, la recomanació serveix per diagnosticar la situació actual, al fer-ne el negatiu:
Subministraments bàsics a les persones
Cal superar la consideració de la persona com a simple client d’una empresa subministradora per avançar cap a la consideració de la persona com a titular d’un dret subjectiu als subministraments bàsics a un preu assequible i dins d’uns paràmetres de consum bàsics, essencials o no sumptuaris.
Administracions públiques i empreses subministradores han de tenir ben present que el Codi de consum de Catalunya atribueix una protecció especial a determinats col·lectius en les seves relacions de consum, com ara els infants i els adolescents, les persones grans, les persones malaltes, les persones amb discapacitats i qualsevol altre col·lectiu en situació d’inferioritat o indefensió especials.
Tothom ha de poder gaudir dels subministraments bàsics a un preu assequible sempre que el seu consum estigui dins d’uns paràmetres de consum que siguin bàsics, essencials o no sumptuaris. Aquest dret als subministraments bàsics a un preu assequible ha de ser reconegut a les persones que no compleixen les condicions de vulnerabilitat a què s’ha fet referència anteriorment.
Més enllà d’aquests límits, els sistemes tarifaris haurien de fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica, penalitzar el malbaratament de recursos escassos i traslladar als consums excessius o sumptuaris el cost dels subministraments bàsics dels consumidors vulnerables.
Defensa dels drets de les persones
Més enllà del debat de si els serveis d’interès general els han de prestar entitats públiques o privades, hi ha un element comú i essencial en ambdós casos, que és la garantia dels drets de les persones, i per tant que aquestes no vegin disminuïts els seus drets en funció de qui presta el servei. Atès que quan aquests serveis els prestava directament l’Administració era l’ombudsman qui els supervisava, aquesta funció de supervisió l’hauria de continuar fent la mateixa institució, amb independència de qui sigui el prestador del servei, per garantir la defensa dels drets de les persones.
Cal garantir la gratuïtat en l’accés a la resolució alternativa de litigis, especialment per als consumidors vulnerables.
Informació i facturació
Cal que les empreses subministradores lliurin una informació completa, precisa, acurada i entenedora sobre els serveis que presten, les seves condicions i el seu preu, ja ho facin de forma presencial o a distància (per via telefònica, telemàtica, etc.).
Cal que les empreses subministradores informin clarament sobre els preus dels serveis i les possibles bonificacions, recàrrecs i impostos que es cobraran juntament amb el consum, com ara l’IVA, el cànon de l’aigua, l’impost especial sobre l’electricitat o el manteniment del comptador d’aigua. Aquesta informació s’ha de fer pública també en els anuncis i la publicitat dels preus que facin les empreses subministradores.
Especialment en els sectors elèctric i del gas, les empreses comercialitzadores han de facilitar al consumidor el canvi d’empresa comercialitzadora i han de ser proactives a l’hora d’aplicar el preu més beneficiós per al consumidor, sempre d’acord amb la seva voluntat.
Les empreses subministradores han de supervisar l’actuació de les empreses que subcontracten per a la gestió del cobrament de deutes pendents, de manera que garanteixin una actuació ètica i sense males pràctiques.
Si la persona ho demana, també és convenient que les empreses subministradores informin per carta, correu electrònic, whatsapp, SMS, etc., quan es detecta que el consum de la persona assoleix el 75% del seu consum històric mitjà en cadacicle de facturació.
Exercici de la responsabilitat social de les empreses
Les empreses subministradores han de reforçar el paper dels serveis socials municipals bàsics i de les entitats socials, especialment facilitant la informació i la formació al seu personal.
Cal simplificar la gestió de les tarifes socials en els subministraments bàsics i la tramitació dels ajuts als consumidors vulnerables, de manera que es faciliti que totes les persones que ho necessitin puguin acollir-se a aquests beneficis.
Cal establir un òrgan que actuï com a finestreta única comuna per a totes les empreses que puguin ser considerades com a subministradores de serveis bàsics per informar les persones i tramitar totes les tarifes socials i els ajuts existents als consumidors vulnerables, i que a la vegada serveixi de referència per assessorar i informar en matèria de subministraments bàsics els serveis socials bàsics i les entitats socials.
Cal que les empreses subministradores estableixin criteris per a l’aplicació automàtica de les tarifes socials vigents en els sectors de l’electricitat, l’aigua i el gas als beneficiaris d’habitatges integrats en les xarxes d’habitatges d’inclusió social, siguin titularitat d’administracions públiques o d’entitats socials amb personalitat jurídica.
Atenció a les queixes i reclamacions
Cal garantir un tractament àgil i acurat de les queixes i reclamacions presentades pels ciutadans que fugi especialment de les respostes estandarditzades.
Cal assegurar que les empreses subministradores ofereixen un servei telefònic gratuït al qual es puguin adreçar les persones per posar en coneixement de l’empresa les eventuals incidències, esdeveniments i circumstàncies que afectin el funcionament normal de les relacions de consum i formular reclamacions sobre els serveis rebuts, d’acord amb el Codi de consum de Catalunya.
Electricitat
La nova regulació de la facturació elèctrica no afavoreix l’estalvi energètic, ja que fins a la posada en marxa dels comptadors de telegestió s’aplicaran uns patrons de consum preestablerts. Hi ha dubtes raonables que la nova regulació s’ajusti als principis de nomalbaratament de recursos escassos, de foment de les energies renovables i de reducció de les emissions de CO2.
A causa de la complexitat de la matèria i de la desinformació que afecta la majoria de les persones, víctimes sovint de missatges contradictoris, cal que les empreses comercialitzadores informin adequadament els consumidors sobre el preu que ofereixen, els conceptes que integren la factura que hauran de pagar, les possibilitats d’acollir-se al bo social i les diferents modalitats tarifàries en funció de si estan acollits al règim del PVPC o en el mercat lliure.
Cal afavorir la diversificació tarifària tot ampliant el ventall de modalitats de discriminació horària per ajustar-se més a les necessitats dels consumidors.
La generació eficient i descentralitzada d’electricitat per a l’autoconsum per mitjà de fonts renovables contribueix a l’assoliment dels objectius de la UE sobre reducció de les emissions de CO2 . Per aquest motiu, cal ser crític amb la desincentivació que la nova regulació del sector de l’electricitat fa de l’autoconsum amb energies renovables per la via de l’anomenat impost al sol (peatge de suport).
Cal fer una auditoria externa, completa i rigorosa sobre el sector elèctric que abordi especialment l’anomenat dèficit tarifari.
Cal modificar el reglament estatal de l’electricitat per tal que, en els casos de tall del subministrament per impagament a causa de la situació de vulnerabilitat de la persona, no s’hagi d’abonar el doble de les despeses de reconnexió per tornar a disposar del servei.
Cal modificar la legislació del sector elèctric per redefinir el bo social elèctric i aconseguir que s’apliqui als consumidors vulnerables, de manera que s’elimini –entre d’altres– la possibilitat de beneficiar-se’n per la sola condició de ser família nombrosa.
Cal establir mecanismes de reducció de la potència elèctrica abans de procedir al tall del subministrament en els casos de consumidors vulnerables amb dificultats de pagament de les factures.
Cal que les empreses distribuïdores informin trimestralment els ajuntaments respectius del nombre de talls del servei de subministrament d’electricitat per impagaments i de les altres incidències rellevants, especialment les que afectin els col·lectius especialment protegits.
Aigua
Cal que les administracions locals competents retirin de la factura de l’aigua tots els conceptes que no estan relacionats amb el cicle de l’aigua, com ara les taxes de gual o de recollida d’escombraries.
Cal que les administracions locals competents aprovin tarifes socials de l’aigua, lligades a un consum bàsic.
Gas
Cal modificar la legislació del sector d’hidrocarburs per crear un bo social del gas.
Cal modificar el reglament estatal del gas per tal que, en els casos de tall del subministrament per impagament causat per la situació de vulnerabilitat de la persona, no s’hagi d’abonar el doble de les despeses de reconnexió per tornar a disposar del servei.
Cal modificar la legislació reguladora de l’IVA per aplicar un IVA reduït als consumidors vulnerables de gas i gas butà, de manera que s’assimili al 10% de l’aigua o al tipus impositiu reduït d’altres països.
Eficiència energètica als habitatges
Cal tenir en compte que la rehabilitació per millorar l’eficiència energètica dels edificis i dels habitatges existents té unes
característiques específiques respecte de la nova construcció. Així mateix, hi intervenen altres agents. Per aquest motiu, és recomanable que, des d’un punt de vista normatiu, es regulin aquestes operacions de rehabilitació de manera específica i separada de la nova construcció.
