Crònica de l’entrega dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als mitjans de comunicació, on van atorgar una menció especial a aquest blog en la categoria d’internet
Hores d’ara ja ho sabeu, que fa uns dies han donat a aquest blog una distinció per la tasca de divulgació que fa aquesta modesta eina. Per saber qui compartien amb el Fuel Poverty Group els premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, llegiu aquí: http://www.participaciosocial.com/main/noticia3.html
Així heu conegut els altres merescudíssims treballs i entitats premiats i els motius que ha tingut el jurat per concedir-los els premis i les dotacions en aquest any 2014.
Però, quan heu llegit aquesta informació, no sé si us ha arribat l’emoció que vam viure les persones reunides a l’imponent Saló de Cent de Barcelona en seguir l’acte.
No heu pogut sentir com tocaven el cello i els violins la canalla del Grup Veus per a la Integració. Alguns eren tres vegades més petits que l’instrument que tocaven, però van saber fer sonar totes les notes.
No podeu sentir la veu d’una dona que en el reportatge premiat en la categoria de televisió explicava amb senzillesa com havia arribat a desitjar que el seu pare, malalt mental, morís. La vida amb ell s’havia fet insuportable. I com havia recuperat una relació afectuosa amb ell quan altres persones el cuidaven en una residència. Encara penso en el silenci que va quedar suspès en les arcades gòtiques del Saló. Jo me’n vaig dur una part a casa.
Les paraules que heu llegit, una darrera de l’altra, no recullen l’aplaudiment frenètic i les paraules encoratjadores que una part del públic assistent va dedicar als dos membres del col.lectiu RUIDO photo que van guanyar un dels premis pel documental “La quinta del chavolo” http://vimeo.com/105225719 fet per presos d’entre 18 i 23 anys. Presos que formen part de la societat, encara que mirem cap a una altra banda.
Imatges poderoses, les del documental, que fan RUIDO. Molt. En canvi, no han pogut fer soroll en els darrers anys els micròfons que han anat desapareixent, els periodistes de ràdio que s’han anat quedant sense feina. Personalment, vaig sentir una enorme decepció quan es va anunciar que el premi en la categoria de radiodifusió havia quedat desert. Potser no s’havien presentat projectes o potser no eren de prou qualitat. A mí el cor em va fer crec.
Tot i aquesta decepció, el reconeixement que suposa el premi per a aquest blog, per al seu alimentador principal (aquí demano que Andreu Camprubí saludi cerimonialment) i per a les persones que formem el Fuel Poverty Group, em va reconfortar una mica.
A mí, de tota manera, el moment que em va posar les piles per al que queda de l’any va ser el dels petits de Voces para la Integración cantant “Ser diferent”. Aquí va l’enllaç a una actuació dels nens en un acte de la Fundació Raval.
https://www.youtube.com/watch?v=Wgxydmi1r34
Només perquè us feu una idea. Nens fent música i cantant = hoy llueve en mi corazón. Però quin gust de pluja.
Que som molts més i junts, farem un salt.
