El nostre company Joan Ramon ha escrit un article al seu blog i us l’enllacem aquí:
El sector de l’edificació tradicionalment orientat a l’obra nova d’habitatges, va caure en el model de desenvolupament i especulació, construïnt durant la bombolla immobiliària 1/3 del total del parc d’habitatges existents a tot l’estat (25.000.000). Això va provocar una disfunció allunyant-se de la bàsica com a dret social fonamental, i creant una bossa d’habitatges buits, promocions en mans de fons bultor, i altres iniciades i no terminades. Aquesta disfunció del sector coincideix amb un canvi global, una crisi de valors, financera, energètica i ecològica, provocant una fractura social, fruit d’un mercat enfocat al consum i la competència.
El nou dimensionament del sector passa per frenar les tendències especulatives, seguint criteris mediambientals i socials, responent a un dret sustancial, tenint al ciutadà com a receptor i beneficiari de l’entorn urbà. La meitat del parc edificat es va construir abans de 1980 sense cap normativa energètica, i fins al 2006 no es va aprovar el CTE, per tant te un marge de millora molt important, sent el responable del 33% de les emissions de CO2 i del 40% de la despesa energètica. El potencial mitigador global del sector de l’edificació es dels mes alts amb un marge de 5,30-6,70 Gt CO2-eq / any.
Hem d’oblidar la recalificació de sòl urbanitzable, el creixement horitzontal, el model de ciutat difusa nordamericà, i l’expansió enorme de la petjada urbana deshumanitzada, i rehabilitar el model mediterrani de ciutat compacta, basat en la proximitat i la barreja d’usos, compartint el coneixement i aprenent a crear iniciatives autogestionades per a defensar les potencialitats humanes.
Passa per la rehabilitació energètica de l’edificació existent, amb noves relacions productives introduint sistemes tradicionals i tècniques de l’arquitectura popular, reciclatge de materials, estratègies passives, potenciar l’autoconsum elèctric i les energies renovables, en base a una determinació política que lideri canvis a nivell legislatiu, normatiu i sobretot cultural, adaptant-se al nou escenari, per definir un nou model d’habitabilitat limitat per la reducció d’emissions de GEH.
Les condicions climàtiques evolucionaran en els propers 50 anys i les mides per que siguin sostenibles, hauràn de preveure aquests canvis, vinculant l’edificació com a instrument al servei del ciutadà, reduint la demanda energètica i millorant el confort, recuperar el caracter col·lectiu i comunitari de l’habitatge, una reconversió del sector a la rehabilitació energètica, que podria generar un volum d’activitat econòmica de 14 m € anuals i uns 100.000 llocs de feina directes per any.
