Algunes xifres
Tot seguit mostrarem un seguit de xifres extretes de fonts secundàries. Les xifres estan centrades en els dos elements comuns que trobem en les definicions de <<pobresa energètica>>: aspectes socials i econòmics i els aspectes constructius.
Ja hem dit que algunes definicions posen l’accent només en l’aspecte econòmic de la pobresa energètica afirmant que per sobre del 10% dels ingressos de la llar destinats als subministraments, es pot considerar pobresa energètica.
Així doncs, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre de llars que superen el llindar del 10% que marquen algunes definicions, ha augmentat de forma considerable arrel de la crisi econòmica.
Gràfic 1. Percentatge de llars segons el percentatge dels ingressos que destinen a pagar energia a l’estat espanyol. Evolució 2007-2012
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INE
Aquestes mateixes xifres per al cas de Catalunya mostren una evolució creixent similar, ja que entre 2007 i 2012, les llars que destinaven més del 10% dels seus ingressos a pagar l’energia va passar de ser el 6% al 16%.
Les xifres que mostren la incapacitat per mantenir la llar a una temperatura adequada a Catalunya també van augmentar entre 2007 i 2012, passant del 7% al 12%.
L’Idescat també ofereix xifres per mesurar la pobresa energètica. L’any 2012, el 10,9% de les llars catalanes, és a dir, 320.700 llars no podien mantenir la llar a una temperatura adequada.
Si acceptem el vincle entre pobresa energètica i pobresa econòmica, hem d’observar els indicadors existents que ens permetin fer-nos una idea de la magnitud del problema.
La taxa del risc de pobresa, és a dir, les persones que estan per sota el llindar de pobresa a Catalunya és d’un 20,1% (1.521.771 persones) de la població (dades de 2012). En el conjunt de l’estat aquesta xifra puja al 22% i en el si de la UE és del 17%.
Si observem, però, les persones que es considera que viuen en privació material severa Taula 1. Tipus de privacions materials per relació amb l’activitat. Catalunya 2011 La taula anterior ens mostra el tipus de privacions de les llars segons relació amb l’activitat. Això ens permetrà observar si hi ha algun col·lectius sobrerepresentat en les privacions estretament relacionades amb la pobresa energètica. Per realitzar el càlcul farem els percentatges d’aturats, ocupats i jubilats sobre el total de la població per tenir sempre una mateixa referència de comparació. Així, la població aturada el 2011 era el 7,9% del total, l’ocupada el 42,35% i la jubilada el 15,86%. Podem veure, doncs, que de la població que pateix privacions materials respecte el conjunt de la societat, les persones aturades i jubilades estan clarament sobrerepresentades, mentre que les aturades representen uns percentatges similars, en tot cas inferiors. Això posa de relleu la relació entre la pobresa energètica i altres mancances socials, relacionades amb la participació al mercat de treball en aquest cas. A banda d’això i com veiem en la taula anterior, destacar que quasi un milió de persones tenien el 2011 dificultats per mantenir calenta la casa o per pagar un rebut, xifra que actualment podem dir que és encara superior per l’empitjorament dels indicadors socials. Anteriorment també hem apuntat que la pobresa energètica estava relacionada amb les condicions materials dels habitatges. Les situacions de pobresa energètica s’agreugen i també es desencadenen per uns habitatges en males condicions. Les situacions socials de precarietat que hem vist anteriorment i que determinen en gran mesura el volum de població que es troba en pobresa energètica, estan condicionades per l’estat dels edificis. L’esforç energètic per escalfar una casa ben aïllada no és el mateix que l’esforç per escalfar-ne una tèrmicament ineficient. Els hàbits de consum energètic també determinen quina part dels ingressos de la llar cal destinar al pagament dels subministres. Per tant, dues llars amb uns ingressos similars no tenen perquè patir la mateixa situació de pobresa energètica. A Catalunya trobem força llars amb mancances estructurals que les fan ineficients a nivell tèrmic i, per tant, requereixen més energia per arribar a temperatures de confort. L’any 2011, segons l’Idescat hi havia 574.410 habitatges amb problemes de goteres, humitats en parets, terres, sostres o fonaments, podridura en terres marcs de finestres o portes. A més, el mateix any hi havia a Catalunya 243.930 habitatges principals sense calefacció i 5.702 sense aigua corrent. No podem posar en relació les dades de vulnerabilitat social amb les problemàtiques dels habitatges a partir de dades de fonts secundàries, però podem especular en que els casos on coincideixen persones en risc i habitatges de mala qualitat, hi trobem casos de pobresa energètica especialment greus. Una enquesta de l’Idescat de 2008 dóna xifres sobre els mitjans d’aïllament dels habitatges catalans: Taula 2. Tipus d’aïllament de les cases a Catalunya, 2008. Percentatge El doble vidre, per exemple, és un element molt important per aïllar tant tèrmicament com acústicament una llar. Per les finestres es perd una part molt important de l’escalfor i veiem com l’any 2008 només disposaven d’aquest mitjà d’aïllament el 41,5% de les llars catalanes. [1]La població amb privació material severa inclou aquelles persones que tenen unes condicions de vida restringides per la manca de recursos i que no es poden permetre com a mínim 4 dels 9 ítems següents:
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat
