Les dades de l’informe estadístic sobre pobresa energètica a Anglaterra mostren la relació d’aquesta problemàtica amb altres problemàtiques socials relacionades amb l’exclusió social i la pobresa.
Podeu consultar l’informe complert aquí.
Analitzant els factors que generen pobresa energètica, el que en anglès anomenen els “drivers”, veiem quina part de les llars angleses es troben en situació de pobresa en funció a diverses variables. Aquests factors són bàsicament tres: l’estat dels edificis, els ingressos de la llar i el cost de l’energia. Estadísticament és molt complicat determinar quanta gent viu en pobresa energètica en base a l’evolució del cost de l’energia, sinó es posa en relació a altres factors. Per això s’analitzen els altres dos: estat dels edificis i situació social de les llars.
Pel que fa a les condicions socials
Les llars amb menors ingressos són les que pateixen més pobresa energètica. Si dividim la població anglesa en 10 grups en base als ingressos, veiem que el 90% de les persones que pateixen pobresa energètica es troben en els 4 primers grups de menors ingressos. Del primer decil, el que correspon a les llars de menors ingressos, gairebé la meitat pateixen pobresa energètica. Les llars del primer decil més pobre, tenen el triple de possibilitats de patir pobresa energètica que les llars dels tercer i quart grup de menors ingressos. Els ingressos de la llar és el principal factor per definir situacions de pobresa energètica, almenys a Anglaterra.
Pel que fa a la relació amb l’activitat, es veu com el 30% de les llars en atur pateixen pobresa energètica, el grup més nombrós. El 12% de les llars que pateixen pobresa energètica són aturades, pel 4% de totes les llars angleses. Això vol dir que les llars aturades tenen el triple de probabilitats de patir pobresa energètica.
El tipus de nucli també és determinant, el 20% de les llars monoparentals amb fills pateixen pobresa energètica. El grup més nombrós. Seguidament venen les parelles amb fills i les persones soles. Els dos primers grups que pateixen més pobresa energètica són els nuclis amb infants.
Pel que fa a l’estat dels edificis
Veiem que només el 9% de les llars qualificades amb distintius A, B, C o D d’eficiència energètica pateixen pobresa energètica. El 81% de les llars amb pobresa energètica viuen en habitatges amb qualificacions de E,F o G. La qualificació energètica dels edificis, doncs, és un factor determinant.
Segons la superfície de la llar, aquelles que pateixen més pobresa energètica són les que viuen en habitatges d’entre 90 i 100 metres quadrats.
Pel que fa a l’edat dels edificis, s’observa una marcada relació inversa entre l’edat de les edificacions i la pobresa energètica de les llars que hi viuen. Més vells els edificis, més persones pateixen pobresa energètica.
Les tendències
L’estudi mostra l’evolució d’alguns d’aquests indicadors entre 2003 i 2012. Presentem les dades que ens semblen més rellevants i indicatives de les tendències que cal esperar relacionades amb esdeveniments contemporanis. El primer que crida l’atenció és que la pobresa energètica ha augmentat en el grup de persones treballadores. Aquest és un indicador preocupant que evidencia la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, més encara si ho posem en relació a l’augment dels preus de l’energia, sobretot a casa nostra.
No és casual que el terme sociològic working poors hagi nascut a Anglaterra, ja que arrel dels governs conservadors entre els ’80 i ’90, el poder adquisitiu de les classes treballadores va baixar a causa de la davallada dels salaris. Precisament, va ser l’època on va nàixer, també a Anglaterra, el terme pobresa energètica, arrel de la liberalització del sector.
Entre 2003 i 2012, la pobresa energètica també ha augmentat en el grup de parelles amb fills. Relacionat a la pèrdua de poder adquisitiu i la precarització del mercat de treball, les famílies amb més demandes energètiques són les que més han patit l’augment d’aquesta problemàtica. Especialment punyent és el fet de que augmenti precisament en les llars on hi ha infants.
Aquesta evolució entre 2003 i 2012 ens mostra unes dades contextualiztades en una davallada general de la pobresa energètica a Anglaterra, però què passa en l’actualitat?
Les projeccions que es realitzen en l’estudi pels anys 2013 i 2014 mostren com després d’un període de baixada de la pobresa energètica, aquesta repunta a partir de 2012. Caldrà veure, doncs, en el següent informe, si les tendències descrites a partir de dades estadístiques aprofundeixen en la precarietat de les llars amb ocupació i de les llars amb infants.
Com veiem , la pobresa energètica no pot deslligar-se del context social en el que es produeix ni tampoc d’altres problemàtiques socials associades. Com bé sabem, l’exclusió social no és un factor monocausal ni unívoc, pot tenir molts processos, causes i manifestacions. La pobresa energètica n’és una que, com veiem, és indicadora i resultat d’altres problemes associats a la pobresa i l’exclusió.
Al mateix temps, la pobresa energètica pot venir desencadenada per factors habitacionals, aquests, poden ser causa o amplificadors de la problemàtica, però sigui com sigui, la manca de recursos econòmics –relativa als preus de l’energia– és un factor permanent en les problemàtiques de pobresa energètica, tant si l’entenem com una situació o com un risc.
Cal doncs, articular polítiques de caire general contra l’exclusió social i la porbesa, però també d’específiques per la lluita contra la pobresa energètica: millora de l’eficiència dels habitatges, lluita contra l’exclusió energètica per apoderar als consumidors i, sobretot, articular polítiques que regulin el mercat energètic i les grans empreses del sector.
