Fa 172 anys es va donar el primer cas de pobresa energètica documentat de la humanitat, generat per causes socials i no naturals. Aquest cas ens permet analitzar què passa avui amb la pobresa energètica.
Fa uns dies vaig llegir amb gran satisfacció aquest article de la Directa titulat “La despossessió de les pinyes”.
En ell s’explica el primer cas documentat de pobresa energètica de la humanitat, ara fa 172 anys a Alemanya. En aquella època, les persones anaven als boscos a buscar llenya per cuinar, escalfar-se i realitzar les tasques de la seva vida quotidiana. Tothom realitzava aquesta tasca de forma lliure i gratuïta, ja que la llenya era un recurs de propietat comuna, que tothom en podia fer ús. Accedir a la llenya era vital.
El segle XIX va significar la implantació del capitalisme i la propietat privada. Moltes terres comunals, de propietat comuna, que permetien la supervivència dels camperols, van ser privatitzades. També es van privatitzar alguns dels seus fruits. Així, el 1842 va aparèixer una llei contra els robatoris de llenya. Agafar llenya del bosc ara era prohibit, ja que es va privatitzar la llenya. Aquest fet està estretament lligat als processos d’acumulació originària del capitalisme, que consisteixen a mercantilitzar espais tradicionalment no mercantils a través de la privatització de la propietat comuna.
Aquest recurs natural, abans de propietat comuna, va passar a ser privatitzat i convertit en mercaderia. La principal font d’energia emprada en les llars va esdevenir una mercaderia, va passar de ser propietat de tothom i d’ús lliure, a ser propietat d’uns pocs i d’ús restringit. Ara calia comprar allò que abans es podia agafar.
La mercantilització del recurs, doncs, va excloure a la població més precària de l’accés a l’energia. A més, es va constituir un cos legal punitiu aplicat pels guardaboscos que vetllaven el compliment de llei que beneficiava als terratinents i perjudicava als camperols, sobretot els més pobres.
Això va generar el primer cas de pobresa energètica documentat, fa 172. Una pobresa energètica no generada per una manca de llenya als boscos ates un fenomen natural, sinó per un procés social de privatització dels recursos naturals, en aquest cas, un recurs renovable. No és una qüestió natural, que passi, sinó que la pobresa energètica és fruit de decisions humanes, en aquest cas, d’una llei.
Per això es proposa emprar el terme despossessió energètica enlloc del terme pobresa. El terme despossessió reforça la idea d’unes causes socials de la pobresa energètica, reforça la idea que les persones no poden accedir a l’energia per motius humans. Igual que la llenya, l’energia elèctrica abans era pública, és a dir, de tots. Amb la privatització del sector va passar com amb la llenya: l’energia s’ha convertit en una mercaderia en mans d’uns pocs. La seva propietat comunal responia al fet de que era un recurs bàsic i tothom consensuava que havia de ser de lliure accés atesa la seva importància vital. Al privatitzar-se, la seva importància va quedar lligada a una qüestió purament comercial i de poder, passant la seva rellevància pel sosteniment de la vida humana a un segon terme.
La llenya, l’energia, era de tots i tothom en podia gaudir, tothom n’era propietari, tothom la posseïa. Una llei encarada a garantir el control privat sobre els recursos naturals va desposseir, de cop i volta, a la ciutadania d’un recurs de primera necessitat.
El terme despossessió, doncs, arriba i aporta una dimensió substantiva al concepte de pobresa energètica que aprofundeix en el fenomen. Li dóna una carrega de dominació que explica, encara millor, els processos socials existents en la base d’aquesta problemàtica: privatització de recursos naturals, mercantilització, beneficis privats, desigualtat social, entre altres.
