imatgedestacada

Un dels problemes al voltant de la pobresa energètica és que no acabem de saber quanta gent pateix aquesta problemàtica. Al nostre país aquesta problemàtica no ha rebut l’atenció suficient com per merèixer-se una recerca exclusiva encarada a acotar quantitativament el fenomen.

Sabem a quanta gent se li ha tallat el subministrament, però aquesta és la màxima expressió, la més punyent, del problema, no és la quantificació del problema.

Com vam compartir en aquest post, hi ha un estudi a nivell europeu que utilitza l’Enquesta de Condicions de Vida per aproximar el nombre de persones que pateixen pobresa energètica. El costat positiu d’usar aquesta font és que és una enquesta estandarditzada a nivell europeu, per tant, comparable i amb una metodologia contrastada.

A tots els estats es pot analitzar aquesta enquesta disposant de les dades i fent els creuaments i tractament estadístic pertinent. Per tant, l’Idescat podria analitzar aquestes dades per establir quanta gent pateix pobresa energètica a Catalunya.

Si agafem l’informe de l’Enquesta de Condicions de Vida de Catalunya, podem analitzar algunes dades que ens poden ajudar a dimensionar el fenomen a Catalunya. La limitació és que no hi ha disponibles les mateixes variables que en l’estudi europeu i que les dades són relatives a 2011.

Com veurem en les variables analitzades, el component de renda guarda una relació directa amb mancances que afecten a la pobresa energètica, reforçant la dimensió social i de desigualtat estructural de la pobresa energètica. S’analitzen les variables en funció de la distribució de la renda en quintils; es a dir, es divideix la mostra en 5 grups en funció del nivell de renda i es creuen aquests grups per les diverses variables. Els resultats reforcen aquesta relació, que deixa de ser una opinió per ser un fet contrastat científicament.

Passem a veure les dades i analitzar-les de forma breu:

Estat i condicions de l’habitatge

Aquesta és una variable rellevant en la definició de la pobresa energètica, com ja vam analitzar aquí.

Aquestes dades reforcen una afirmació tal com que les persones de menys recursos viuen en les llars en pitjors condicions climàtiques i constructives.

La manca de calefacció és una realitat que guarda estreta relació amb la renda, a major renda, més llars disposen de calefacció. Les persones de menor renda disposen de calefacció en menor mesura, agreujant la capacitat de fer front al fred. Gairebé la meitat de les llars del quintil de menors ingressos no disposen de calefacció.

grafic1

A nivell comparat europeu, Catalunya se situa en la 2a posició en llars sense calefacció, només Romania disposa de més llars sense calefacció.

grafic2

Si analitzem les mancances en l’edificació, veiem com també guarden una relació estreta amb la renda, sobretot aquelles afectacions no estructurals que tenen una relació directa amb la pobresa energètica i un impacte directe en la salut de les persones. Així com les mancances en l’estructura no guarden relació amb la renda, sí que ho fa el fet de patir humitats i/o goteres on veiem que a més renda, menor presència d’aquestes mancances habitacionals.

grafic11

Si comparem les dades de llars que pateixen humitats i/o goteres a nivell europeu, veiem que Catalunya ocupa la 8a posició, molt per sobre de la mitjana europea.

grafic4

On també observem una relació directe i molt clara entre problemàtiques dels habitatges i nivell de renda és en la quantitat de llum natural que hi entra. Cal tenir present que la manca de llum natural implica major necessitat d’il·luminació artificial al llarg del dia, per tant, major consum de llum. Les llars de menor renda són les que han de gastar més en il·luminiació.

grafic5

La manca de llum natural també implica una menor temperatura a la llar i, per tant, més fred i major necessitats tèrmiques.

A nivell Europeu, Catalunya ocupa la 3a posició pel que fa a llars sense llum natural.

grafic6

Factors econòmics

La manca de recursos econòmics és una de les causes més importants a l’hora de definir la pobresa energètica. El factor econòmic, doncs implica que les llars no tenen prou recursos per fer front a les factures d’uns serveis que han augmentat de forma desmesurada mentre els salaris i prestacions han anat baixant.

Per tant, el factor de renda serà determinant, també, en aquestes variables.

Les llars que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada per motius econòmics a l’hivern mostren una relació directa amb el nivell de renda.

grafic10

A nivell Europeu, Catalunya presenta uns valors superiors a la mitjana Europea.

grafic9

Un altres dels factors econòmics que indica pobresa energètica el fet d’haver patit endarreriments en el pagament dels subministraments. De forma clara, aquest factor també té una relació estreta amb el nivell de renda.

grafic8

De la mateixa manera, Catalunya es manté per sobre de la mitjana europea pel que fa a llars que han patit alguna mena d’endarreriment en el pagament de les factures.

grafic7

 

Per acabar, cal analitzar l’excés de mortalitat a l’hivern. Les dades amb les que es treballa normalment parlen d’unes 30.000 morts anuals que es poden atribuir a l’estat espanyol directament a la pobresa energètica. Aquest càlcul es fa amb dades del 1997. Si observem l’estudi de Healy (2003) “Excess winter mortality in Europe: a cross country analysis identifying key risk factors”, veiem que el coeficient de variació de la mortalitat a l’hivern a l’estat espanyol és la 3a més alta d’europa i implica un augment de 21% de la mortalitat a l’hivern

D’aquest recull de dades no podem extraure un valor exacte que indiqui el nombre de persones que patien pobresa energètica a 2011. Si posem les dades juntes de les variables que defineixen la pobresa energètica, veiem que totes es situen entre el 10,3% i el 20,9% de les llars catalanes.

Aquestes dades ens donen una afectació de la pobresa energètica d’entre 776.571 i 1.575.651 persones (segons dades de població de 2011).

TaulaVariables

 

Seria necessari disposar de les dades de l’Enquesta de Condicions de Vida en brut (i més actualitzades) per poder realitzar les operacions estadístiques necessàries per realitzar el càlcul de forma acurada.

Vist que la realitat social respecte 2011 no ha millorat, sinó al contrari, podem aventurar que actualment les xifres que fan referència a mancances econòmiques hauran crescut. Hi ha taxes d’atur un pel més baixes però salaris igualment més baixos. També hi ha més persones que estan a l’atur i no cobren cap mena de prestació. Sobretot, el que més haurà impactat és l’elevat augment del preu de la llum, com podeu veure aquí. Per tant, aquesta és una problemàtica que augmenta cada cop més. Les dades que mostrem, sobretot les referents als endarreriments de pagaments o llars que no poden mantenir una temperatura adequada, són dades de mínims.