La sensació que visc quan em trobo davant d’una usuària que t’explica, (amb cara inexpressiva) que després d’un desnonament, ara es troba a un pis de protecció oficial on viu amb els seus 4 fills, fa un mes que no té llum , està separada i a l’atur, i que acudeix a nosaltres perquè ha sentit a dir que la podríem ajudar… és en aquest moment on se’m passen moltes coses pel cap:
- Jo personalment si em trobés 1 mes sense electricitat estaria desesperada, histèrica . Una usuària que t’explica aquest gravíssim problema sense alteració i amb inexpressivitat, indica que els subministres bàsics han passat a ser un problema més que cada mes apareix juntament amb el lloguer i amb el menjar. Al no poder pagar allò bàsic per viure (habitatge, subministres i menjar) provoca un estat de depressió i altres símptomes psicològics que són els que mostren molts dels usuaris que atenem.
- Com poden oferir habitatges amb lloguers “assequibles” a persones vulnerables, i alhora que el pis funcioni tot amb electricitat? quan sabem que actualment és l’energia més cara! Com pot ser que aquests pisos tinguin unes potències contractades elevadíssimes, i sovint es pagui més em la factura elèctrica que no en el lloguer? Com pot estar passant al s.XXI aquest disbarats? Perquè sempre paguen el “pato” els mateixos?
Amb el treball conjunt amb serveis socials s’aconsegueix el dia següent el reenganxament al subministra d’electricitat, quan rebo aquesta noticia m’alegra saber que va servir d’alguna cosa que aquesta usuària ens vingués a consultar. Això si , ara cal afrontar la problemàtica dels contractes elèctrics dels habitatges de VPO i seguir l’assessorament tarifari amb aquesta usuària.
Veure tant clarament que, per molt que ens facin coneixedors de la realitat en que estan vivint, mai podrem entendre el què és viure sense diners per pagar el menjar dels teus fills, ni òbviament, el teu propi menjar, no sabrem el que és viure sense saber quan et faran fora del teu pis, acostumar-te a viure sense electricitat i amb milers de necessitats no cobertes que et persegueixen diàriament. Per molt que ens ho expliquin mai ho sabrem.
Aquesta realitat se’t presenta quan una usuària et diu que aquest mes a rebut una factura molt elevada, d’uns 18€ d’electricitat i que no pot pagar-la. Mirem la factura molt detalladament i veiem que té un consum molt baix, una potència molt baixa i no té cap assegurança contractada, li recomanem que sol·liciti l’adhesió al bo social ja que compleix els requisits. La usuària s’anota els passos a seguir i assegura que ho tramitarà demà mateix.
La realitat és que hi ha molta gent que no pot pagar cada dos mesos 18€.
Et proposo que ara mateix agafis el teu moneder. Quants bitllets de 20€ tens? 1 com a mínim i si no és així, m’hi jugo el que vulguis que tens una meravellosa targeta bancària on pots treure’n uns quants bitllets blaus. Saps de quin color és el bitllet de 500€? Tu o jo potser mai n’hem tingut cap a la mans però hi ha persones que els utilitzen amb freqüència.
La desigualtat és extrema , en una mateixa ciutat s’estan vivint vides contràries i extremistes. És la realitat del s.XXI a Barcelona ciutat.
