La crisi econòmica i les polítiques d’austeritat aplicades per les diferents administracions públiques han generat un empobriment generalitzat i un augment de les desigualtats a Catalunya. Un procés que no ha afectat a tothom per igual. Les experiències de pobresa i exclusió estan precisament travessades per les desigualtats que es produeixen entre homes i dones.

Un dels fenòmens que contribueixen a l’empitjorament de les condicions de vida, transcorre en la intimitat del dia a dia de les llars, quan aquestes no tenen la capacitat de pagar una quantitat d’energia suficient per a cuinar, il·luminar i escalfar-se, o quan es veuen obligades a destinar una part excessiva dels seus ingressos per pagar la factura energètica. Segons l’Enquesta de Condicions de Vida, l'any 2016, a Catalunya, el 9,1% de les llars declarava no poder mantenir la temperatura adequada durant els mesos freds.

No obstant això, aquesta situació s’agreuja segons la composició de la llar. Les llars més afectades són aquelles formades per una dona sola i almenys un menor a càrrec, en aquest casos, la probabilitat de patir situacions de pobresa energètica es duplica (18%), en segona posició del rànquing destaquen les llars formades per una dona sola i sense menors a càrrec (12,6%).

Amb la mateixa situació d’adversitat les dones pateixen més pobresa energètica: mentre que una 22% de dones soles amb o sense menors a càrrec la pateixen, enfront el 16% dels homes en la mateixa situació.

A més, les situacions de pobresa i exclusió s’associen a una sobrecàrrega de responsabilitats en la gestió familiar, que solen recaure a les espatlles de les dones. Tot i no tenir dades per al conjunt de Catalunya, sabem que a Barcelona, l'any 2017, el 68% de les persones que han acudit als Punts d’Assessorament Energètic han estat dones, i arreu de Catalunya, són majoritàriament les dones les destinatàries de les ajudes econòmiques de Serveis Socials per a fer front als impagaments de les factures energètiques.

La pobresa energètica és un fenomen que amplia la bretxa de gènere. El desigual accés a un habitatge digne i adequat, la divisió sexual del treball, les dificultats d’accés al mercat laboral, la desigualtat salarial en funció del gènere, i unes polítiques d’accés i manteniment de l’energia no sensibles al gènere, entre altres, contribueixen a l’existència d’habitatges amb baixa eficiència energètica, a la disminució de les rendes i a l’encariment del preu de l’energia, tots ells factors causants de la pobresa energètica i la seva desigual repercussió.

Són les dones les pateixen més empobriment energètic i més desigualtat energètica i les seves conseqüències, que són greus, injustes i evitables, per això manifestem la necessitat d’emprendre mesures de conscienciació i lluita contra la pobresa energètica amb perspectiva de gènere:

1. Reclamem incorporar les lliçons que el feminisme aporta amb rigor i valentia des de la dècada dels 70 a la definició de consumidor/a vulnerable.

2. Reclamem un millor monitoratge amb dades desagregades per gènere. Mesurar la pobresa energètica permet denunciar, sensibilitzar i formular polítiques públiques, però el què es mesura i com es mesura facilita l’advocacia i el posterior disseny de polítiques i programes per eradicar-la.

3. Reclamem la inclusió de la perspectiva de gènere en les convocatòries d’ajuts per a la rehabilitació d’habitatges i edificis. La rehabilitació energètica de l’habitatge és la mesura contra la pobresa energètica més eficaç i pot contribuir a disminuir la bretxa energètica.

4. Reclamem una rectificació amb perspectiva de gènere del Reial Decret 897/2017, en el qual és regula la figura del consumidor / a vulnerable i el bo social, actualment:

• El bo social deixa de nou sense bonificació a famílies monomarentals, i sabem que la majoria estan encapçalades per dones i són les llars que més pobresa energètica pateixen.
• El bo social bonifica als titulars de subministraments i sovint per viudetat, separació no legal, penalitza els que no ho són, majoritàriament dones.
• El bo social bonifica a persones que han patit violència de gènere, però malauradament és de difícil accés, ja que requereix un certificat atorgat després d’una resolució judicial.

5. Les greus conseqüències físiques i mentals de la pobresa energètica no són només una qüestió individual sinó també col·lectiva, per això, reclamem que s’aposti per les polítiques preventives que reforcen xarxes ciutadanes de suport mutu, espais de resiliència i emancipació social que s’allunyen de l’assistèncialisme i que majoritàriament estan liderades per dones.