La pobresa energètica podria definir-se com la dificultat per mantenir la llar en unes condicions òptimes d'humitat i temperatura, així com assumir el cost de les factures d'aigua, llum i / o gas. és a dir, per mantenir aquests nivells de confort, una persona necessitarà un nivell de renda que asseguri poder fer front a les factures, així com que l'energia tingui un preu adequat i no desorbitat, en funció dels nivells de renda de la població i que el seu habitatge sigui eficient energèticament (que no tingui pèrdues de calor per finestres i portes, que no hi hagi fuites d'aigua a wc o aixetes ... etc).
La realitat que ens trobem en el nostre treball, és que entren en joc diferències pel que fa a gènere, edat, estatus social, i moltes altres, que afavoreixen o dificulten l'accés a aquests estàndards necessaris per considerar que una persona no es troba en situació de pobresa energètica. I és aquí, on ser dona aporta encara més factors vulnerabilizadores en una societat que busca la igualtat, però on no aconsegueix que sigui real, a l'almenys de moment.
Els rols de gènere, els sostres de vidre i els diferents accessos a el mercat laboral posen a les dones i identitats no binàries en desavantatge estructural enfront dels homes. En la majoria dels casos, existint una bretxa salarial, que es veu agreujada si la persona passa temps a la llar exercint tasques de cura (perquè lamentablement segueixen recaient en nosaltres en la seva àmplia majoria, i on la co-responsabilitat encara té rang de millora), on veu incrementats els consums dels diferents subministraments, a el passar més temps a la llar.
per tant, les dificultats estructurals pel que fa a l'ocupació, treballs amb sous més baixos o més dedicació a la protecció i cura dels menors es tradueixen en una major quantitat de temps en l'habitatge, exposant a les dones a una posició més vulnerabilizada de cara a patir els efectes de la pobresa energètica.
Aquests efectes passen per estar exposades a més riscos en referència a la salut física, augmenta també la probabilitat de patir trastorns psicològics tipus ansietat o depressió, i ja no parlem de l'estigma social a què s'enfronten les dones per trobar-se en situació de pobresa energètica, que és molt més gran que el dels homes.
A la ciutat de Madrid, segons l'Estudi tècnic sobre pobresa energètica a la ciutat de Madrid,d'Ecologistes en Acció i Ajuntament de Madrid, la vulnerabilitat de les llars enfront de la pobresa energètica és d'un 31,8% en aquells liderats per dones, d'un 44,6% en llars unifamiliars formats per dones majors de 65 anys i de l' 51,2% en llars monomarentals que tenen un o més fills / es a càrrec.
Tot això correspon amb el perfil que trobem a les nostres intervencions, i que posen de manifest la necessitat de construir una societat més justa, que parteixi de l'accés a l'energia en igualtat de condicions per a totes les identitats de gènere, que passi per un empoderament, en àmbits laborals i socials. Com a això últim no podem fer front des del nostre projecte de manera directa, tractem de donar poder a les persones, dotant d'informació sobre les factures, perquè puguin realitzar una lectura crítica i coneguin les diferents opcions disponibles per poder disminuir l'import d'aquestes, així com mesures de baix cost per implementar en els seus habitatges que les faci més eficients energèticament.
Granit a granit, es farà muntanya. I des de l'equip d'Energia Justa, seguirem treballant perquè així sigui. Una societat més justa és possible amb el treball de totes les persones i agents implicats.
Perquè l'energia és un dret, no un privilegi.
Energia Justa és un programa promogut per les entitats sense ànim de lucre Ecoserveis i ABD i consisteix en una xarxa de persones voluntàries que lluiten per aconseguir una contractació justa de subministraments energètics i aigua, informant i apoderant a les persones. També defensa el dret a aquests subministraments bàsics davant impagaments, talls i pràctiques comercials abusives.
A Catalunya el projecte està finançat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l'Ajuntament de Barcelona, i ha rebut premis o ajudes puntuals d'altres entitats com Som Energia, la Filadora y el Cluster de l’Energia Eficient de Catalunya (Ceec). A la Comunitat de Madrid el programa està finançat per Fundació Montemadrid i Bankia.
