Context i definició

<<Pobresa Energètica>> és un concepte que, malauradament, s’està posant de moda i, pel que sembla, ens acompanyarà encara un temps. La pobresa energètica no és només una realitat que es constata a cada Punt d’Informació o a cada Taller dels que es fan en el marc del Fuel Poverty Group, sinó que ja és un concepte integrat en el vocabulari de les institucions polítiques i, fins i tot, hi ha directives europees que aconsellen regular aquest fenomen.

A l’Europa continental aquest terme va entrar a les institucions un cop ja estàvem en plena crisi econòmica. A Anglaterra, aquest terme ja té més recorregut i història, possiblement perquè allà l’ofensiva del liberalisme va començar abans, als 80, desregulant el mercat energètic –a partir del 1990- i precaritzant les condicions de vida de capes importants de la població britànica.

La pobresa energètica, doncs, és un fenomen lligat a la precarització de les condicions de vida i a una evolució dels preus de l’energia en clar augment, en una dinàmica inversa a la dels salaris i ingressos de les llars. Com es pot observar en la gràfica, sobretot han augmentat arrel de la crisi econòmica.

Font del gràfic

El terme, doncs, va començar a entrar a l’agenda política europea al 2009, en dues directives de la Unió Europea que instava als estats membres a endegar actuacions per abordar la problemàtica de la pobresa energètica.

Al 2011, la UE afornta aquest problema de forma directa i el Comitè Economic i Social fa un dictamen anomenat “La pobresa energètica en el context de la liberalització i de la crisi econòmica” (Diari Oficial de la Unió Europea de 11 de febrer de 2011). Aquí aconsellava (recordem que en matèria social, la UE només pot aconsellar) als estats membres tenir en compte la pobresa energètica a l’hora de fer qualsevol política en matèria energètica i reconeix que un dels principals factors per combatre-la és l’eficiència de les construccions.

Ja al 2013, la UE reconeix que cal dur a terme accions concretes per afrontar una realitat social creixent arrel de la crisi i la liberalització (com reconeix en el títol del dictamen de 2011). Aquest any emet un altre dictamen “Per una acció europea coordinada per prevenir i combatre la pobresa energètica” (Diari Oficial de la Unió Europea de 21 de novembre del 2013), en el qual es recomanaven mesures com:

– l’establiment d’un Observatori Europeu de la Pobresa, centrat principalment en la pobresa energètica.

– la creació d’un Fons Europeu de Solidaritat energètica

– l’impuls d’una campanya d’informació a nivell europeu sobre la lluita contra la pobresa energètica i la solidaritat en aquest àmbit.

A casa nostra es va començar a parlar d’aquest terme també després de l’esclat de la crisi. Les primeres referències les trobem al 2011 amb l’edició de la guia “Com actuar davant de la pobresa energètica” redactada per Ecoserveis.

La primera referència significativa la trobem al 2010 en una peça a TV3.

És al 2013 quan aquest concepte comença a agafar entitat a Catalunya per tres fets:

1. El Síndic de Greuges actua d’ofici per analitzar aquest fenòmen i fer recomanacions a administracions i empreses. En resulta aquest informe
2. El Parlament aprova per unanimitat la moció d’ICV per lluitar contra la pobresa energètica. Notícia
3. A finals d’any, s’aprova el decret contra la Pobresa energètica per evitar el tall de subministrament a les famílies que acreditin manca de recursos. Tot i això, aquest decret ha estat molt criticat: aquí, aquí entre d’altres.

Ja hem vist que <<pobresa energètica>> és un terme força nou en el nostre vocabulari, ja que s’ha estès arrel de la crisi econòmica i l’increment de ls preus de les factures d’energia. Tot i això, com diu l’informe del Síndic, no és una realitat nova, sinó que s’ha fet més gran. Mancances energètiques n’hi ha hagut sempre, però avui en dia, és una problemàtica amb un abast enorme i molt focalitzat en barris i zones desafavorides.

Definicions

Ara bé, de què parlem quan usem aquest terme? A nivell popular tots tenim al cap què significa, però si volem anar més enllà en la seva anàlisi, quantificació i avaluació, cal que definim què és la pobresa energètica. Com veureu, no és una cosa fàcil, ja que no hi ha una definició compartida pels organismes internacionals. Ara bé, això passa amb altres termes com <<exclusió social>> i no per això s’ha deixat d’articular polítiques per combatre-la.

Anem a veure algunes definicions de <<pobresa energètica>> per poder fer-nos una idea més acurada de a què ens referim.

Com ja hem dit, el Regne Unit és un dels països on aquest terme es tracta des de fa més temps, a la Warm Homes and Energy Conservation Act “es considera que una persona viu en “pobresa energètica” quan la llar té ingressos baixos i no es pot mantenir calenta a un preu raonable” . Ja es veu que és una definició poc operativa a l’usar el terme “raonable”, al no definir quina és la temperatura que es considera de confort i fer referència només a una qüestió de confort tèrmic.

La Asociación de Ciencias Ambientales va un pas més enllà i obre el ventall a altres necessitats energètiques i quantifica quina és la temperatura de confort: “és la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis d’energia per a les seves necessitats bàsiques, com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (18 a 20 º C a l’hivern i 25 º C a l’estiu)” En aquest cas perdem el vincle de la pobresa energètica amb les condicions socials de les persones que pateixen aquestes privacions.

En la guia “Com actuar davant la pobresa energètica” es defineix aquest fenòmen com “la dificultat o la incapacitat de mantenir la llar a unes condicions adequades de temperatura a un preu just.” Aquí tornem a tancar el ventall a les qüestions de temperatura i recuperem un concepte dificilment operacionalitzable com “just”, que presenta majors dificultats conceptuals que “raonable”. Caldria definir què és un preu just, sobretot veien el gràfic anterior.

La definició que va ser més usada a Anglaterra durant força temps era una que, precisament, intentava establir un llindar per definir aquest “preu just” o “raonable” que veiem abans. Aquesta definició estableix que la pobresa energètica “és la incapacitat d’obtenir serveis energètics adequats per sota d’un 10% dels ingressos de la llar”. Aquesta definició ha estat criticada per la manca de fonaments empírics per establir aquest llindar al 10% i perquè desconnecta el fenòmen dels factors socials, de desigualtats estructurals, que l’acompanyen. A més, no permet identificar aquelles llars que estan per sota aquest 10% però que restringeixen de forma perillosa el consum energètic.

Hi ha altres definicions, però totes giren entorns als conceptes que hem anat apuntant aquí. Queda clar, que dues de les dimensions principals que integren el concepte <<pobresa energètica>> són la temperatura de la llar i la renda disponible de les llars.

Sent així, l’organisme European Fuel Poverty and Energy Eficiency ha realitzat un estudi comparatiu sobre pobresa energètica a Bèlgica, Espanya, França, Itàlia i Regne Unit. Sent un estudi comparatiu es feia molt necessari operacionalitzar el concepte i establir indicadors comparables a nivell internacional, o si més no, europeu.

S’estableixen tres indicadors (enquesta europea“Statistics on Income and Living Conditions”). per analitzar la pobresa energètica i, són, una bona base per poder fer operatiu aquest concepte per als investigadors socials i tenen en compte les dues dimensions principals del concepte: l’econòmica (factors socials) i el confort a la llar (temperatura). Amés, incorpora aspectes constructius rellevants per una bona anàlisi de la pobresa energètica.

Els indicadors emprats són:

1. Llars amb dificultats per fer front al pagament de les factures:
   1. llars amb endarreriments als pagaments
   2. impagaments de factures
   3. talls de subministrament.
2. Llars amb dificultats per mantenir la llar a una temperatura adequada:
   1. Capacitat econòmica per mantenir la llar a una temperatura adequada
   2. Existència de goteres i/o tancaments deficients (portes i finestres)

3. Taxes de mortalitat a l’hivern:
   1. Variació de les taxes a l’hivern respecte a l’estiu

Aquest és un bon inici per establir els indicadors que han de permetre definir la pobresa energètica. Però com hem vist, les diverses definicions existents presenten, totes elles, mancances importants a l’hora de definir el concepte.

Serà una tasca d’aquest projecte la de consensuar una definició operativa i substantiva d’aquest fenòmen, tot procurant que sigui compartida, acceptada i construïda de forma col·lectiva.