El 9% de les llars espanyoles pateixen pobresa energètica i un 16,6% destina una quantitat desproporcionada de la seva renda a pagar les factures de gas o electricitat
La pujada dels rebuts de la llum, la reducció d’ingressos i la baixa eficiència energètica de molts edificis són les claus del problema
Més de 4 milions d’espanyols -un 9% de les llars- pateixen pobresa energètica, una xifra que s’ha doblat de forma preocupant en tan sols dos anys i que continua creixent. Aquesta és només una de les realitats que ha posat al descobert l’informe de l’Associación de Ciencias Ambientales (ACA), actualitzant dades del 2010 al 2012 referents a aquesta problemàtica.
La pobresa energètica es defineix com la incapacitat o dificultat per pagar l’energia suficient per satisfer les necessitats bàsiques domèstiques, com mantenir la llar a una temperatura adequada o disposar d’aigua calenta. Les xifres presentades per l’ACA situen Espanya com el quart país dins la Unió Europea amb major nombre de persones afectades i dibuixen una tendència que s’ha disparat des de l’inici de la crisi. I és que la pobresa energètica ha estat invisible durant dècades, però estudis com aquest revelen que l’abast del problema no es pot ignorar ni un dia més.
També s’han de tenir en compte el 16,6% de famílies que acaben destinant més del 10% -el doble que la mitjana espanyola- dels seus ingressos anuals a pagar les factures de la llum, una xifra que també s’ha duplicat des del 2008. Aquesta dada es tradueix en milions de persones que, com a conseqüència, disposen de menys recursos econòmics per cobrir altres necessitats bàsiques com l’alimentació.
Crisi econòmica i pujades de preu
En aquesta problemàtica no hi ha un únic culpable ni una única solució. Segons apunta l’estudi han estat la crisi econòmica, la pujada de les tarifes del gas i la llum i la baixa eficiència energètica de gran part dels habitatges d’Espanya els factors que han disparat les xifres de pobres energètics.
Des del 2007 la factura de l’electricitat ha augmentat un 60%, situant Espanya com un dels països amb preus més cars dins de la Unió Europea, mentre que, d’altra banda, els ingressos de la majoria de famílies s’han desplomat. Espanya també té una de les xifres d’atur més altes de la UE i en aquest sentit l’estudi constata que una de cada tres famílies amb algun dels seus principals membres desocupats pateix pobresa energètica.
L’estudi ha revelat una altra paradoxa, i és que són les zones més càlides i temperades d’Espanya les que pateixen més problemes referents al confort energètic ja que tenen habitatges mal aïllats i sense un sistema de calefacció adequat. Queda clar que la pobresa energètica no afecta per igual a totes les comunitats autònomes i són Múrcia, Andalusia, Extremadura, Catalunya i Castella la Manxa les més castigades .
Efectes greus sobre la salut
Quan s’analitzen les conseqüències de viure en una llar afectada per la pobresa energètica apareixen les dades més preocupants. L’efecte més lamentable és, sens dubte, l’augment de la taxa de mortalitat –principalment en persones grans- durant el període d’hivern a les cases on no poden mantenir les temperatures recomanades d’entre 18 º i 21 º. Una taxa de mortalitat addicional que a Espanya podria ser de 7.200 morts evitables cada any, més del doble de la mitjana de morts anuals causades per accidents de trànsit.
I és que viure en espais mal climatitzats incrementa el risc de patir malalties respiratòries i cardiovasculars en persones grans i també empitjora la situació de qui té artritis o reumatisme. En el cas dels nens està demostrat que, a més del seu benestar físic i emocional, sovint veuen afectat el seu rendiment escolar. També els adolescents pateixen els efectes negatius de la pobresa energètica i en ells el risc de patir algun tipus de problema de salut mental és d’un 25%, mentre que en la resta de joves és tan sols del 5%.
[…] anterior […]