jo, referent energètic

Fernando, voluntari del Fuel Poverty Group (FPG)

Des de fa uns anys sóc voluntari de la xarxa FPG. Acompanyo tècnica i emocionalment a famílies en situació de vulnerabilitat i em converteixo en el seu 'referent energètic', una mena de metge de capçalera de l'energia a qui acudir quan a les factures dels subministraments bàsics els puja la febre. El grup de voluntaris i voluntàries portàvem diversos anys realitzant tallers d'eficiència energètica, orientant les persones sobre el seu consum energètic en punts d'informació individualitzada i intervenint en llars per realitzar accions de millora d'eficiència energètica segons les necessitats de les famílies. Amb constància i la implicació dels afectats, optimitzàvem factures i aconseguíem atenuar els efectes de la pobresa energètica de moltes famílies vulnerables. No obstant això, teníem un dubte constant: Què passava després d'haver atès a una persona? Ho vam descobrir fa poc i, lamentablement, ens hem adonat que la realitat, de vegades, supera la ficció. Aquesta és la història d'Inma, una de les persones a les que acompanyo com a 'referent energètic'.

font fotografia: http://fuenlabradanoticias.com/madrid-quiere-luchar-contra-la-pobreza-energetica/

Fa un temps, l'Inma va acudir a un Punt d'Informació del Fuel Poverty Group de l'Hospitalet (a la Comunitat Activa, Carrer Mare de Déu dels Desemparats, 57). Viu sola i té al seu càrrec a un nen petit, la seva situació laboral és precària i les seves factures, quan ens va visitar per primera vegada, eren molt elevades. La vaig atendre i vam aconseguir uns contractes d'electricitat i de gas "òptims", electricitat a mercat regulat, terme de potència 2,3 kW i el conseqüent bo social (per tenir contractat menys de 3 kW).

Treball fet i ...

¿FI?

No. Fa com un mes va passar un comercial d'Iberdrola per casa i li va canviar els contractes dels subministraments de gas i electricitat. El comercial va trucar a la seva porta i, després d'una sèrie d'arguments confusos, persuasió, promeses, etcètera, va aconseguir que Inma signés un nou contracte. El que l'Inma no sabia en aquell moment és que estava signant un contracte de mercat lliure en què es comprometia a pagar una sèrie de tarifes totalment innecessàries. En el cas de l'electricitat: servei de protecció elèctrica de la llar (7,20 € / mes) i assegurança de protecció de pagaments (3,95€, en teoria és només per a autònoms). En el cas del gas, es comprometia a pagar el pla de protecció de pagaments (1,95€) i, addicionalment, li van aplicar una permanència en el contracte per la qual, en cas de no completar l'any, se li cobraria uns 50 € de permanència (0,16 € per dia del contracte no complert).

Aquí és quan la cosa es torna encara més rocambolesca i dono títol a aquest article 'Jo, referent energètic ', en homenatge al llargmetratge 'Jo, Daniel Blake. Si no l'heu vist, us el recomano vivament. Es tracta d'un fuster anglès a qui li diagnostiquen una malaltia cardíaca i es veu embolicat en un embolic de tràmits i requisits absurds que semblen tenir com a únic objectiu desposseir les persones del seu orgull personal (i dels beneficis pels quals han pagat per molts anys). Amb els casos de l'Fuel Poverty Group tindríem per escriure una pel·lícula semblant.